El preu d'una traïció

Ella sí que és fidel

La investidura d’Illa té un preu bastant concret: uns 2.600.000 per al partit i uns 23.400.000 repartits per als qui han votat sí, uns 400 càrrecs que formen aquest anomenat “sottogoverno”. Càrrecs de confiança, assessors i tota mena de sangoneres. Algunes ocupant càrrecs necessaris però d’altres sols  cobrant favors i fidelitats, que, amés, deixen un percentatge del sou per al partit.

D’on surten aquestes xifres?

Vila web va publicar, fa poc, que hi ha unes 480  persones, amb càrrec, en nòmina a la Generalitat, no comptem els càrrecs a Consells, Ajuntaments... D’aquestes 480 unes 400 han entrat després de que Aragonès hagi arribat a la presidència. El sou mitja és de 65.000 euros anuals i el més repetit és de 75.000 €. Això vol dir que alguns cobren menys... 35.000.

Després que es demostrés l’èxit electoral de la gran coalició de Junts pel Si, ERC va veure com les seves obsessions  quedaven molt limitades, i mai més ha volgut pactar una unió dels independentistes.

ERC no té l’objectiu de la independència, això ho tenen les seves bases, però no l’aparell del partit. Els seus dos objectius són ser el partit hegemònic a Catalunya, davant de CiU, abans, i de Junts ara. L’altre és mantenir l’estructura de partit que dona poder i diners. Diners per al partit i per als individus que hi ha la cúpula, amb sous difícils d’aconseguir a l’àmbit privat.

I això, sembla que el PSC els hi mantindrà. Tantes garrotades com es pugui a Puigdemont i companyia i les cadires assegurades. En una Autonomia dòcil, que apart d’això només té unes promeses a cobrar el 2026 i algunes el 2030. Sense cap garantia de que si no hi ha el PSOE a Madrid es cobrin.

Gràcies ERC, a qui molts hem votat a vegades pensant que volíeu la independència. De Catalunya, no econòmica d’un partit i uns quants.