Hi ha un passatge bíblic, que em va quedar en el subconscient. Quan era petit vaig estudiar als Escolapis i de misses, catecisme i paràboles me’n vaig fer un fart, fins que als 13 vaig veure el llum i vaig renunciar a tot allò.
Però la immersió deixa pòsit. I les culpabilitats i mal rotllos no han desaparegut. Tot això ve per a dir que quan no recordo quin personatge fuig de Sodoma i Gomorra amb la família amb l’ordre de Jehovà de no girar-se i mirar enrere, la seva dona ho va fer i va quedar convertida en estàtua de sal.
Sempre em vaig preguntar el perquè i com.
El cas el trasllado a la realitat del dia a dia.
Masses vegades deixem de mirar endavant i girant el cap ens adonem de que més que penedir-se de coses que has fet, et penedeixes de les que no has fet. De veure que has deixat passar oportunitats esperant una conjuntura millor, per a deixar-ho per més endavant.
M’ha passat multitud de vegades, d’estar viatjant amb gent que no voldries i esperar a repetir viatge amb qui vols, d’estalviar per a comprar una cosa i quan tens els diners... ha pujat de preu! Només hi ha una cosa que mai he deixat escapar. Si passejant veig una “fotografia” no espero a fer-la de tornada. El llum és bo en aquell instant, la posició dels personatges és probablement irrepetible.
I allò que hauries volgut dir, ja no ho pots fer, i el projecte que no et vas atrevir a engegar, ara ja sembla impossible.
Amb això vull dir que està bé mirar enrere d’en tant en tant, sols per a tenir perspectiva del camí fins el lloc on s’està, per a no repetir errors. I centrar-se en el moment en que estàs, gaudir del que es té, i estar esperant un futur millor pot ser frustrant. Cal apreciar cada pedreta de color que vas trobant pel camí.
(S’acaba d’obrir una llumeta que m’ha dir, en castellà, la mujer de Lot)
Mira, tens raó. Però això ho saps amb l'edat. De jovenet creus que tens tota la vida pel davant.
ResponElimina