La felicitat, a vegades, va lligada a la ignorància

 

 

Moltes vegades es considera que qui té una vida senzilla, sense gaire instrucció, es més feliç pel fet d’ignorar tot i no preocupar-se per coses llunyanes, de les que ni s’assabenta.

Això ho fem moltes vegades en veure persones que viuen amb la natura, sense voler gaires coses més de les que tenen. I sembla ser cert.

Quan es tracta d’urbanites o persones amb responsabilitats, la cosa va diferent.

Les persones menys capaces es consideren professionals, i ho saben tot. Mentre que les persones més capacitades tendeixen a dubtar de si mateixes i de les seves habilitats.
Si se li ha donat poder i ha anat ascendint fins el punt en que ja no és competent, major confiança en si mateix. Qui és bo en un càrrec no té perquè ser-ho en un de
superior que potser li vingui gran.
He sentit a dir una cita atribuïda a Charles Darwin "La ignorància més sovint produeix confiança que coneixement".

És fàcil veure a algun polític amb pretensions d’un càrrec més alt, parlant molt sense una base del que està tractant, considerant que els altres encara en saben menys i tot “cola”. I resulta que altres que callen, sí que saben del tema.