Quin contrast
Fa un temps, no molt, el terra on tinc els peus estava uns cinquanta metres sota la superfície de l'aigua. Llavors semblava normal, i si algun cop la punta del campanar era visible... poca gent preveia el que ha passat després. Potser la "normalitat fa passar desapercebudes moltes coses.
He viatjat per bastants llocs, i generalment m’ha sorprès que al ser conscient del que veig i escolto, puc comprovar que en el mateix moment en que estic escrivint això, còmodament assegut i escoltant música... és simultani a guerres, a gent que agafa l’autobús, a parelles que passegen perla platja, a quatre brètols que atraquen a un home que surt d’un caixer...
Neix i mor gent a cada instant, i mentre rasco el cap al gos, que ve a veure què faig, hi qui prepara oposicions on es juga el que creu el seu futur o està conduint un camió per la frontera d’Itàlia a França.
Aquesta introducció sembla que no aporti res de nou, però està per a prendre consciència de que cada moment que vivim pot passar totalment desapercebut o el podem veure en positiu, apreciant el que tenim, i estar-ne satisfet, i sinó, tractar de millorar-ho.
A vegades he pogut veure el valor relatiu de les coses, pagar bastant per un manat de cebes tendres en un petit oasi del Sàhara, perquè és l’únic que tindríem per menjar aquell dia.
M’expliquen avui el canvi de mon que representa agafar un avió de Tokio a Los Ángeles, i el contrast de l’amabilitat i educació dels japonesos i la decadència de la gent, en general, a estats units d’américa. Semblant a la que veig quan vaig a Barcelona i puc veure la quantitat de gent que viu en el carrer, gent que no hi va néixer, però que diferents circumstàncies els han col·locat en aquest punt de la vida. En els pobles la gent se sent molt més social, i si algú té problemes és molt més fàcil de que algú se n’adoni i tingui algun gest.
Prendre consciència d’on estem i de com vivim, sovint permet valorar-ho. En el fons podem triar bastant la vida que tenim, si més no en els petits detalls, que fan el dia a dia. Dependrà molts cops de com ens prenem les coses.
Tens molta raó
ResponElimina