Manifestació 11 de setmbre

 

Com cada any vaig anar a Barcelona, a manifestar-se per a recordar que hi ha una flama que s’encén cada cop que es remou la brasa.

Però sense molta convicció. Pensava que seríem menys, i va ser una alegria veure tanta gent, encara que de Cardedeu sols va sortir un autocar muntat per la ANC i que es va omplir del tot amb gent de La Roca I Santa Agnès, quan havíem arribat a 13 autocars en alguna ocasió anterior. Ja era un mal símptoma, a l’igual que el color dels cabells dels qui hi anàvem.

Però no, érem molts, i també joves, i canalla i algun gos que anava amb la família. Ja no entro amb xifres, organització i Guardia Urbana tenen interessos diferents i diuen el que els convé.

Per a mi eren importants els lemes, i els cartells i escoltar què deia la gent. Conclusió: el tema principal és demanar la independència, però hi havia un altre cric, i escrits, molt concret: Puigdemon és el nostre President. I la petició de que el Govern de submissió que tenim dimiteixi i surti de la seva covardia i comoditat.

Vaig escoltar amb atenció els parlaments finals. D’alguns no en coneixia ni el nom, en va haver de contundents i ben argumentats, d’altres feien el paper, sense molta convicció. Tots anaven en la direcció d’actuar i deixar de trair la causa de la independència...

Es va demanar, molt, la dimissió del Govern, primer tap per a poder marxar d’Espanya i aquí és quan en el meu cap neix una idea, totalment fora de lloc, però que em trasllada a la realitat.

Tenim en els Governs, municipals també, persones amb ganes de treballar i millorar la vida de la població, però abunden els qui volen honors, una paga i un perpetuar-se. I uns partit que l’únic objectiu real és enfonsar als partit rivals que li puguin fer ombra.

I aquí la idea esbojarrada. Si bé quan es fan eleccions es sorteja entre la població qui ha d’estar a les meses es podria fer per a ocupar càrrecs. La meitat sortejats i l’altra meitat electe, i no per representació de partits, de manera personal.

Molt sovint es diu que els més vàlids prefereixen estar en l’economia privada, guanyen més. Hi ha solució. Durant els quatre, jo faria cinc, anys cobraran cada mes la mitjana del que van cobrat, declarar, en els tres darrers anys. Si estaves aturat, el que cobraves i si dirigies un holding, el que declaraves.

Perquè això? Els dirigents actuals poden ser mediocres, i es mantenen per interessos de partit, o bons gestors, també hi ha arribat mitjançant llistes tancades, de partits, doncs gent del carrer, del comú, potser consideraria un honor fer un servei i donar el seu punt de vista, en principi desinteressat.

Ja acabo amb aquesta disquisició, hi ha qui sacrifica a tots els del seu costat per a sentir-se realitzat essent alcalde o conseller i qui voldria fer les coses bé però no té prou influències o diners i no en té l’oportunitat.

Res, a seguir “negociant” per a perpetuar un status quo, que ja els va bé als negociadors