El 28 de maig es va votar, o no, perquè l’abstenció va ser altíssima. I deixant de banda les lectures que es poden fer de com va anar tot plegat, a Catalunya, a Espanya i a Badalona, 18 regidors per Garcia Albiol i 9 entre tota l’oposició, em vull centrar en Cardedeu.
Les expectatives que tenien els diferents grups, amb aliances ja tancades, han estat totalment fallides, fins i tot GpC, que esperava no treure cap regidor, n’ha tret un.
ERC ha caigut molt més del que semblava previsible, comptaven treure’n un menys, però tres menys..., i la seva aliada per a formar Govern, EcP, cap. Pel que el continuista ERC, CUP i EcP no ha estat possible.
Que els socialistes serien la força més votada, jo ho veia a venir, però pot que no els serveixi de res, les aliances amb ells són com un pacte amb el diable, estan etiquetats com els dolents del 155. Un estigma del que només algú amb moltes, moltes, ganes de ser alcalde prescindiria, la qüestió es seure’s al butacó central del Consistori.
Una de les opcions que hi ha és que la llista encapçalada per Xavier Orozco pacti un repartiment d’alcaldia amb ERC, falta que aquests vulguin i que la CUP s’abstingui a l’hora de votar un alcalde, o fins i tot que “coli” un vot positiu per aconseguir-ho en primera ronda.
La CUP s’ha definit, ja, com partit a l’oposició, cosa que no impedeix que siguin decisius a l’hora de la investidura, votant el nom de Masferrer, que en segona volta seria l’elegit. És impensable que la CUP propicií un govern on entri Junts, només si té la garantia de que ERC no cedeix l’alcaldia.
El PSC sembla sempre lluny de pactes. Es pot vendre un d’esquerres amb ERC, però el més plausible seria veure’s obligat a treballar amb minoria, potser amb l’ajut insuficient de GpC.
Així que tot plegat sembla que tindrem un Govern manant en minoria, i que si no hi ha una oposició constructiva, sinó enfadada, no es podran continuar els projectes del mandat anterior, i que la memòria és fràgil, però si fa vint anys qui va treure més vots va trobar immoral que no el deixessin manar, ara tampoc sembla gaire disposat a deixar que els socialistes compleixin els quatre anys d’alcaldia.
El dia 17 ho veure’m.
Sembla que no hagi servit de res votar. Una desilusió.
ResponElimina