Revisió constant

 

 

 Hi ha moltes portes per obrir, o no.

 

Potser sí que hi ha persones que en un moment determinat de la seva vida veuen el llum i ja saben per on han d’anar, ho segueixen i són feliços.

Però no és el cas de molts, que caminem en una direcció, amb intenció de fer poques rectificacions, les justetes, però van apareixent circumstàncies i imprevistos que no estaven presents en el moment d’haver decidir agafar una direcció, i les correccions que demanen són de molts graus. Es pot seguir caminant seguint el pla previst, però ja amb la inseguretat que dóna anar tenint molts entrebancs, perquè no és el correcte.

Ahir vaig anar a una conferència sobre la IA, Intel·ligència artificial.

Va estar molt interessant, i em queda clar que no és tal intel·ligència, és tenir molts informació, moltíssima, i creuar dades, que per experiències anteriors se sap el resultat.

Pot tenir moltes aplicacions, i com la energia nuclear, es pot fer un bon, o mal ús.

En el cas que exposo en els primers paràgraf és on veig que el que no tenim nosaltres, a l’hora de prendre decisions, no tenim tota la informació. Podem comprar una casa de segona mà, i desconèixer que fa uns anys un incendi va afectar una part de l’estructura, o fer societat amb algú que a vegades es deprimeix i ho engega tot a rodar i ens haurem d’espavilar sols, amb una motxilla que no era la nostre.

I a mesura que  van apareixent dades, circumstàncies, tenim més informació per prendre la decisió més adequada.

La IA pot arribar a ser capaç d’aconsellar-nos a escollir, feines, parella, lloc on viure..., perquè el creuament de moltes dades és pràcticament com predir el futur.

 

Mai és a gust de tots!

 

 

Per fi la pluja!

Fa una setmana que plou sovint. Això no seria notícia si no vingués precedides per gairebé divuit setmanes sense fer-ho.

I evidentment no plou a gust de tots. Podia haver-ho fet una setmana abans i deixar la Fira tranquil·la! Aquesta setmana que els alumnes van de colònies no! Just quan celebrem l’aniversari de la nena no!

És totalment impossible que les coses acontentin a tothom! Si plogués una mica cada nit fastiguejaria als noctàmbuls, i si fos els caps de setmana, als qui treballen a resguard, en oficines, però als qui ho fan a l’aire lliure els semblaria bé, i no diguem els qui viuen del camp!

 Aquesta situació és extrapolable a la política. Si es protegeix el terreny rural, els especuladors i promotors protesten. Si es requalifica per a fer-hi pisos es discutirà si han de ser de preu social i públic o de renda privada. Si el pressupost municipal aporta per a millorar un barri, els d’un altre indret protestaran. Si poses un semàfor a una cruïlla conflictiva, els que passen per allà com  a via ràpida rondinaran. Si fa un equipament per a la gent gran i no hi ha diners per a fer-ne un per a joves, hi haurà retrets, i si és a la inversa, també.

Com que no és possible complir les expectatives de tothom, els qui prenen decisions han de triar, i és totalment absurd desentendre’s de les eleccions dient que tots son iguals, que només miren pels seus interessos i que tant se val.

No. Les coses van canviant segons qui ocupa el poder i al donar el nostre vot estem dient que esperem que aquest equip compleixi amb el programa que ens ensenyen, o que la persona que lidera la candidatura és de fiar. Per això és possible votar al menys dolent, per evitar que qui no té la teva confiança arribi a l’alcaldia.

Fira de Sant Isidre

 

 Del 12 al 15 de març Cardedeu ha tingut la Fira de Sant Isidre, des de fa uns pocs anys anomenada FICARD, una modernitat amb disseny, que ha "també" eliminat una de les essències d'una Fira inicialment ramadera i de comerç local, on ara ja no hi ha botigues de Cardedeu, ni la "desfilada" on els comerços de roba i perruqueries muntaven uns espectacles que atreien a més de mil persones de públic.
No és una queixa nostàlgica, és una queixa de com ha anat derivant una Fira muntada per una Comissió pràcticament autònoma que aquest any ha pres una sèrie de decisions que han sobtat a molta gent de Cardedeu.

S'ha prescindit dels serveis de megafonia que es feia per part de RTVC i de facilitar-los un espai on guardar equips per a fer una correcta cobertura de l'esdeveniment. Reducció de despeses: l'estand i 400 euros per a tenir locució constant.
S'ha prescindit, també, de l'espai d'agricultura i productes ecològics, on empreses cardedeuenques mostraven  els seus vins, bolets, planters... I un lloc ple de vida s'ha substituit per carpes sense activitat, amb banderoles perquè no es vegin buides.
S'ha variat l'esperit local de la Mostra Gastronòmica. El pacte amb la cervesera local Sant Jordi, de ser qui subministrava cervesa durant la Mostra s'ha substituït donant aquest privilegi a una empresa del Maresme, on hi ha la cosina de la dona d'un dels capitostos.
S'ha apujat el preu dels espais per a exposar, això sí, s'ha posat una part que estan fets amb fusta, que queden més macos, però que s'han omplert amb l'institucional de l'Ajuntament, empreses grans, de fora, que van a la major part de Fires i els partits polítics, que estan en campanya electoral..

Només la part dedicada a formatges i embotits ha tingut alguna representació local i no han faltat els clàssics: coques de Perafita, idiazabal... El Masset... que està molt bé, peròoo i la representació local?
La part de bestiar s'ha conservat, vaques, cavalls, dues truges amb  porquets han mantingut l'essència duna fira agrícola, que es fa precisament per Sant Isidre, patró dels pagesos.
El "xiringuitos" de menjar s'han mogut a la part asfaltada, ara són food trucks. Ha desaparegut la part de vehicles, que molt temps enrere es posaven als Pinetons, malmetent el terra. Es van passar a l'asfalt i ara han desaparegut, com ja fa anys que no hi ha maquinària agrícola, una altra part que inicialment era important.

La part destinada a les "entitats", que mostressin les seves activitats a un públic que podia provar i potser descobrir que podia apuntar-s'hi... ha desaparegut també, no dóna calers.
Un dels plats forts va ser l'espectacle eqüestre Evasión, molt interessant, amb un domini de la tècnica i equilibris sobre cavalls seguint un argument va acontentar gairebé a tot-hom. Dic gairebé perquè m'ha sorprès llegir en un espai de Facebook generalment farcit de queixes, que era un espectacle lamentable ja que es feia fer als animals coses que no farien espontàniament.
Bé, tot és opinable. A veure si la Fira de Sant Isidre  del 2024 no té tant aspecte de negoci privat i s'obre a les activitats de la vila.

Ocupat o productiu?

 

 

Molt sovint, quan algú tracta de quedar amb nosaltres i es vol trobar un moment per fer-ho, o un dels fills o nets demana que estiguem una estona per ells, surten les paraules: estic ocupat.

I aquesta ocupació molts cops és per comoditat, no tens gaires ganes de dedicar temps a allò, o si ho mirem bé, sovint, aquesta data està plena per un compromís que no  ens omple, que no és productiu. O senzillament per obligacions que ens hem posat.

Vull definir què és, per a mi, productiu. Temps que invertim en fer alguna cosa que ens acosta a un objectiu. Pot ser material, construir, treballar per a generar diners que ens permetin viure sense angoixes econòmiques, o estar plenament immersos en una activitat que ens és plaentera. Aquesta activitat por ser estar fent col·lecció d’alguna cosa, tenint cura de l’hort, estar sol, amb la parella o amics gaudint de la vida.

Què no és productiu? Estar mirant el mòbil a veure què diuen desconeguts i passar una pantalla rere l’altre, o veure passar els cotxes, una tele on el que s’està mirant no és prou interessant com per a mantenir-nos desperts, o barallant-se amb l’ordinador perquè no fa el previst, i el que havia de durar tres o quatre minuts acaba ocupant mitja hora. En definitiva, passar el temps sense estar fent el que de veritat et vindria a gust, sumant minuts i minuts en sales d’espera, en transports anant d’un lloc a altre que potser no t’interessen gaire però ho has convertit en obligació.

Si algú ha arribat llegint fins aquí pot tenir la sensació, o certesa, de que ha estat perdent el temps, ocupant una estona en que podria haver estat fent alguna cosa que fos millor. M’agradaria compensar-lo, dient-li que si bé no podem controlar tot el nostre temps, la part que sí que depèn de nosaltres procuri fer-ho voluntàriament, no per inèrcia. La frase “matar el temps” em sembla gairebé de suïcidi anímic.