Mai és a gust de tots!

 

 

Per fi la pluja!

Fa una setmana que plou sovint. Això no seria notícia si no vingués precedides per gairebé divuit setmanes sense fer-ho.

I evidentment no plou a gust de tots. Podia haver-ho fet una setmana abans i deixar la Fira tranquil·la! Aquesta setmana que els alumnes van de colònies no! Just quan celebrem l’aniversari de la nena no!

És totalment impossible que les coses acontentin a tothom! Si plogués una mica cada nit fastiguejaria als noctàmbuls, i si fos els caps de setmana, als qui treballen a resguard, en oficines, però als qui ho fan a l’aire lliure els semblaria bé, i no diguem els qui viuen del camp!

 Aquesta situació és extrapolable a la política. Si es protegeix el terreny rural, els especuladors i promotors protesten. Si es requalifica per a fer-hi pisos es discutirà si han de ser de preu social i públic o de renda privada. Si el pressupost municipal aporta per a millorar un barri, els d’un altre indret protestaran. Si poses un semàfor a una cruïlla conflictiva, els que passen per allà com  a via ràpida rondinaran. Si fa un equipament per a la gent gran i no hi ha diners per a fer-ne un per a joves, hi haurà retrets, i si és a la inversa, també.

Com que no és possible complir les expectatives de tothom, els qui prenen decisions han de triar, i és totalment absurd desentendre’s de les eleccions dient que tots son iguals, que només miren pels seus interessos i que tant se val.

No. Les coses van canviant segons qui ocupa el poder i al donar el nostre vot estem dient que esperem que aquest equip compleixi amb el programa que ens ensenyen, o que la persona que lidera la candidatura és de fiar. Per això és possible votar al menys dolent, per evitar que qui no té la teva confiança arribi a l’alcaldia.