No tenim temps!

 

La major part de projectes no engeguen perquè creiem que no tenim temps.

I això?

Tots tenim 24 hores, o 1440 minuts, per distribuir cada dia. Es pot caure fàcilment en els extrems. Qui està pendent del rellotge tota l’estona (arribaré a Girona  a les 11,23 o per aquella altra ruta a les 11,09) o no saber ni quina hora és i de sobte adonar-se que havies quedat per una visita o que preparar aquells papers en una estoneta no tens temps de fer-ho bé i surt com surt.

El temps hi és. I si en lloc de minuts fossin euros a gastar en seríem més conscients. Cal un temps per dormir, menjar, anar al lavabo, uns en necessiten més que d’altres, però la resta s’ocupa en la feina, en el lleure i en tot el que ens hem posat com a obligacions. I de la distribució de tot això depèn en gran part la nostra felicitat.

És imprescindible tot el que fem? O que ens han convençut que hem de fer? Estem al 100% conscients del que estem fent?, o es van escapolint els minuts sense cap utilitat?

Hi ha una diferència important en quant a l’ús del temps.

Estem ocupats o fent coses útils en la direcció que volem? Per a cada un pot ser un concepte diferent, i també depèn de les circumstàncies.

Estar ocupat vol dir que fas una cosa i no en pots fer una altra. És tant estar ocupat treballant , com fent un passeig, com veient Instagram o Tik Tok un rere l’altre.

Si tens un projecte o ganes de fer una cosa, un curs d’anglès per exemple, el temps surt d’optimitzar el que tens.

Si la teva manera de guanyar diners és venent el teu temps, quan vulguis guanyar més, hauràs de vendre més, o optimitzar. I això condicionarà la resta de la teva vida fora del treball. Treballa perquè t'omple el que fas. El ric no és el que té més diners, és el que té i gaudeix del que necessita.

Estar ocupats sense ser productius és una excusa de qui vol les coses sense fer esforç.

Quan vols arribar a un lloc, o cosa, si no fas passes mai hi arribaràs i si les dificultats no las vas resolent i les veus com a obstacles per a ni començar... Senzillament, vas gastant el temps estant ocupat en coses que no et porten al que voldries en lloc d’anar-te acostant, ni que sigui lentament, cap allò que t’agradaria fer o tenir.

 

Poso aquesta il·lustració de quatre fotografies de l’arc de Sant Martí a Cardedeu, com a exemple de que ploure pot fastiguejar una previsió, mal feta, pot regalar un moment de bellesa o senzillament deixar indiferent. Cada un gaudeix del seu temps amb una actitud o altre.

I agraeixo al Carles que em faci reflexionar en coses com aquestes.