Viure el present

 

                                                                   Un instant simple, avui fa sol

 

Qui més qui menys té uns referents, unes persones de les que valora els seus consells. Hi ha qui té un guia espiritual, o un conseller per a cada tema.

Jo, al llarg de la vida n’he tingut bastantes de persones que m’han donat una frase, una idea, sovint sense intenció de fer sentències, però que “era el moment” i les he adoptat.

Darrerament aprecio molt els consells, que no em dóna directament, del Carles. Diu coses, en el seu espai de postcast https://www.ivoox.com/201-el-presente-como-modo-vida-audios-mp3_rf_92368858_1.html que em fan reflexionar. Evidentment no és la primera vegada que medito sobre el tema, però em fa seguir el raonament i dir: si. Això ja ho sé, però no ho aplico.

I ara, mentre estic fent el dinar, em prenc una cervesa i gaudeixo del moment. Cal fer-ho conscientment. Cada moment és per viure’l conscientment.

Espero que vingui la meva dona, avui treballa fins tard, el dinar ja estarà fet, a taula, Ja des de fa molt de temps el menjar és un plaer, senzill, avui un ou ferrat, i unes “crestes” de formatge” i de postres meló. No té res d’especial, només que està fet pensant que li agradi, a mi també, amb pa calent i per beure un vi blanc de la nevera, o aigua, el que ve de gust en aquell moment.

Perquè cada dia s’ha de viure conscientment, no cal esperar grans coses, pensar en els problemes a resoldre, o a gaudir més tard, demà, que també, però les fites han de ser molt assolibles, per a no omplir-se de frustracions.

Això no vol dir no planificar el futur, ni oblidar el passat, però saber que un dia qualsevol és una passada! Pel camí de la feina a casa he saludat a un parell de persones, amb una hem conversat de com el Centre de Cardedeu s’està morint per culpa de que l’Ajuntament s’entesti en que la gent ha d’anar en bici o a peu, i desplaça el comerç a les grans superfícies perifèriques, a on pots aparcar sense problemes i sortir carregat. Podia haver seguit el meu camí sense dir res, però el seu “Bon dia” ha estat amigable i convidava a aturar-se un moment.

Aquí acabo amb una frase meva, de les que cada any, al començar, em poso com a guia: Les coses són com són, i no com creiem que haurien de ser.