Fa quatre anys de l’alegria després de la por. De creure en la força del poble, d’una gent anònima que va saber guardar un secret sense que l’aparell de l’Estat trobés urnes ni paperetes, semblava mentirà després del desplegament que havia fet. De confiar en uns líders que havien estat capaços d’organitzar tot allò.
L’alegria s’ha transformat en ràbia i sensació d’impotència amb un vernís d’esperança.
La por ha deixat pas a la certesa de que són molt dolents, molt. L’acarnissament d’uns individus uniformats va ensenyar que davant no tenim persones i que en el més profund del seu ser ens odien.
Als anònims els jutjats els hi ha posat nom i persecució. Sobre la gent del poble...Quan vaig estudiar sociologia recordo que el professor Munné deia que les masses tenen un punt d’ebullició, com l’aigua, i sols quan es donen aquelles circumstàncies es posen en marxa i que llavors són molt difícils d’aturar. S’havien donat les condicions per a que milions de persones pensessin que era el moment, i sortissin a defensar les urnes. Ara costarà arribar de nou a aquell punt.
I els líders? Alguns ens han fallat. No tots. Van infravalorar, primer, la resposta de la casta que domina Espanya, i després van creure que amansaven la fera, sense tenir en compte a qui tenim al davant, una aristocràcia que va posar a Primo de Rivera quan va convenir, a Franco quan va veure que la República els treia privilegis, i ara utilitza els mateixos braços per a mantenir privilegis, jutges, militars i clergues. Seguint el manual han inculcat al poble baix que la causa de tots els seus mals són els separatistes, que la seva pobresa ve donada perquè els catalans els exploten, s’han emportat la gent (un sorià m’ho assegurava) per enriquir-se, l’exploten en les seves indústries i deixen despoblada i pobre a Espanya. Aquesta idea ha calat, i d’aquí el “a por ellos”.
La reorganització no es pot fer en llocs on les lleis espanyoles trepitgen a qui pensen que els pot desmuntar el “modus vivendi” dels qui les promulguen. I aquí, el poble, crec que està esperant el senyal per posar-se en marxa, oblidant-se d’autonomies i el que se’n diu “menjadores”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari! Aviat sortirà publicat.