Suren els pensaments?

 A qui representa?

A l'unionisme que tard o d'hora haurà de veure les seves defenses engolides? A l'independentisme que va fent diferents fortaleses oblidant d'on ve l'envit important?

Després d’unes setmanes de Covid, suau afortunadament, la sensació que queda és de monlt cansament, d’anar buscant seients cada cop que canvies de lloc i de surar, dificultat de concentrar-se i estar dret gaire estona.

Poc a poc, i amb moltes ganes, es vol recuperar la normalitat. Tornar a escoltar o llegir notícies, tertuliar amb gent... i em trobo en que hi ha temes que m’han agradat: l’Espanyol torna a Primera després d’una gran temporada, es pot sortir a sopar fora de casa, podré anar a visitar fills que viuen fora de Catalunya... però del tema polític m’he empotat una gran decepció.

Tot i aconseguir el tant alabat 52%, l’independentisme dóna la raó a Aznar, que cap el 2012 va dir que no calia preocupar-se per Catalunya. “Se van a pelear entre ellos”. No m’ha vingut de nou que ERC no vulgui un Govern d’independentistes. Fa molt de temps que dic que ERC sols posa el seu partit al davant. Són molts càrrecs a repartir, moltes cadires amb sou, i el seu competidor no és l’Estat espanyol, són els demés independentistes. La competència va ser primer CiU, la dreta, però després ha estat l’independentisme sense partit, que ha aglutinat les restes de Convergència amb moltíssims independents, senzillament gent que quan se’ls ha cridat hi ha anat. Veuen com a competència que els pot fiscalitzar a Omnium i l’ANC,     I ara la seva bestia negre és el Consell de la República, del que inicialment formaven part, però al no poder-lo controlar, com a partit han marxat, encara que membres que eren d’ERC, com Toni Comin estan en el nucli dur.

Sempre el càlcul electoral de que quedarien per davant dels demés, que fins ara sempre els havia fallat, impedia fer una coalició forta, que només es va aconseguir amb “Junts pel sí, un gran èxit, que només es va esvair quan el PP va treure al president legítim, Puigdemont, i va posar a la Generalitat sota tutela.

Ja fa molt de temps, anys, que hi ha un pacte amb el PSOE, de deixar fer, de fer caure a Torra, d’acceptar les engrunes que torna Espanya del pa sencer que s’emporta, mentre li deixin gestionar. De posar pals a les rodes de qui decididament fa el possible per a fer una República Catalana, perquè cal eixamplar la base i gestionar el que ens donen...

Són moltes les decepcions, jo els havia votat, creia que volien el mateix que jo, la independència de Catalunya, però no han parat de demostrar-me que sols volen poder per al partit, i fan pactes amb qui està clar que no compleix el que es fa públic, però sí perfectament el que s’ha acordat en privat..

De tota manera encara passaran moltes coses abans que acabi el mes, i no veurem un Tripartit perquè Illa va treure més vots i no acceptarà les pretensions d’ERC de tenir la presidència Si, o si.

He llegit bastants articles en un parell de dies, i poso l’enllaç a un d’Albano Dante Fachin  

https://octuvre.cat/3-questions-sobre-larticle-doriol-junqueras-i-una-nota-final/