Avui fa 45 anys Arias Navarro va iniciar "El espíritu del 12 de febrero"

 

 Un, perseguit pel que diu, l'altre, protegit pel que és

 L'artista cardedeuenca Cinta Vidal, amb l'ajud de la Maria Vidal, ha plasmat en aquest mural de el carrer Molí, el que està passant.

Fa pocs dies un mural a la ciutat de Barcelona reivindicava la llibertat de Pablo Hasel on hi havia pintat Juan Carlos I amb tot d'epítets que recordaven qui és: lladre, elefants, comissions... I "algú" de l'Ajuntament el va fer tapar. Ningú es fa responsable de l'ordre censuradora.

Poc després apareixien sobre el gris les cares de Colau i l'Emèrit fent-se  un petó.

Tot plegat vergonyós. El que és evident es vol silenciar. El raper va dir el que pensa del monarca, i se l'empresona, com a tants altres que es persegueix com s'atreveixin a parlar malament de la Monarquia.

I qui ha mentit, robat i fugit, compta amb protecció judicial, la Llei diu que és intocable, i fins i tot protecció física, no fos que algú es volés prendre la justícia per la seva ma.

Què passa amb la Monarquia? És una institució anacrònica i que actualment aguanta pocs anàlisis teòrics que la sustentin. Però és la clau de volta de moltes altres coses. El que en els segles XVII, XVIII i fins i tot XIX s'anomenava "La Corte" era una casta tancada que controlava tota l'economia i capacitat executiva. Endogàmica, tenia tot el poder i informació i la seva garantia per a seguir mantenint els privilegis era el control de l'Exercit, l'Església i la Justícia.

A alguns països es va canviar de manera violenta: França, Russia... a d'altres s'ha fet el canvi de manera més matisada, civilitzada, com als països nòrdics o fins i tot la Gran Bretanya. A Espanya pràcticament no s'ha variat. Els mateixos cognoms porten 300 anys controlant els negocis, les prebendes, i si en algun moment la situació canviava, un Cop Militar ho posava altre cop en Ordre. Primo de Ribera, Franco...

La Transició va començar, a la mort del Dictador, amb l'Esperit del 12 de febrer, avui fa 45 anys que Arias Navarro va encunyar el terme. La Transició del 78 era el millor que es podia fer, sense violència, en aquell moment. Assegurava la situació privilegiada de la casta i no permetia mirar enrere i a la població li semblava que es trencaven moltes cadenes, cosa certa..

Ara, primera part del segle XXI, es gosa demanar la Llei de Memòria Històrica, que podria revisar com alguns dels poderosos actuals van engrandir les seves fortunes robant als republicans morts o exiliats.

Ens caldria marxar d'aquest Estat tant rovellat i viciat i fer un Estat nou, son d'una altra manera, no és una qüestió d'estereotips. És, Aquí els negocis es fan en els despatxos, a Madrid sempre els he hagut de fer en cafeteries.

Aquest diumenge ens fan anar a votar. Que el teu vot no sigui gairebé inútil. Si va a qualsevol de les 8 candidatures catalanistes pot servir per dir: en vots som més, som majoria. Però si aquest vot no es tradueix en escons... servirà de poc. I tot i així si a la Casta no li agrada l'Honorable escollit amb vots, ens el canvien i ja està, ben contents amb una Autonomia esperant dialogar, de sota cap a dalt..