Va d'autònoms

La frase que he escoltat moltes vegades d’estar orgullosa de ser negre, dona i pobre, però amb dignitat, l’aplico a que estic molt orgullós de ser autònom, honrat, i treballador.
Ho dic perquè estic indignat pel tractament que es dóna a les persones que decideixen tenir una actitud activa davant la vida, que es guanyen euro a euro tot el que guanyen i han de sentir-se menyspreats pels qui potser viuen de rendes, tenen un sou fixe o cobren sempre tant si fan la feina ben feta o no. I que a sobre decideixen sobre els demés.
La dignitat de qui surt cada dia amb un ingrés zero i no cobra sinó fa la feina correctament valorada per qui l’ha de pagar és trepitjada per l’administració, que posa uns imposts que no tenen res a veure amb els seus guanys. Una tarifa fixa pel fet de voler treballar, i després l’impost sobre beneficis. I cap dret, a baixes, a atur, a dies d’afers propis, a vacances pagades...
I perquè ens fem autònoms? Molts perquè per edat o formació no els contracten les empreses, d’altres perquè continuen el negoci de la família, alguns per aspirar a portar endavant un projecte il·lusionant i gent com jo, que aspiren a la llibertat de poder prendre decisions, i si hi ha errors són propis i no d’un cap incompetent que pot enfonsar una empresa, i per dignitat no accepten acomodar-se i cobrar sense treballar o fent la feina a mínims. Un autònom sempre s’està examinant.

 

                                Un llarg túnel per les clavegueres

 

I ara amb la situació pandèmica quin tracte rebem? No hi ha invents com els ertes, i menys atur. Si no et deixen treballar els ajudes que et proposen són irrisoris i amés de complexes d’aconseguir, s’han fet en pla competitiu. Sols els 10.000 primers de més de 400.000 que poden demanar-los. Hi ha països on els governants i alts funcionaris s’han baixar el sou, com Nova Zelanda, un 20%. A Espanya se l’han pujat. I d’altres, dins Europa, on es paga a l’autònom el 75%, cada mes, de la facturació de l’any anterior. Això aquí és inimaginable. I saber qui ha davallat la facturació no és tant difícil. Tenen les dades trimestrals de cada un de nosaltres.
Per acabar-ho d’adobar els bancs, lladres amb llicència, castiguen amb múltiples comissions i gravàmens a qui no té una nòmina, per molt que ingressi cada mes.
Quin missatge estem enviant a la gent jove? No treballis pel teu compte, no emprenguis, fes-te funcionari que tindràs un sou segur per a sempre. I hi ha funcionaris que treballen molt, com els de la Sanitat, però d’altres sols fan veure que es reciclen fent cursets de cap de setmana que no cal aprovar, sols justificar l’assistència. És un sistema endimoniat que atura a qualsevol que vulgui prosperar, ell i el país.

 

Un cargol mal posat pot fer caure un pont sencer 

I ara amb la situació pandèmica quin tracte rebem? No hi ha invents com els ertes, i menys atur. Si no et deixen treballar els ajudes que et proposen són irrisoris i amés de complexes d’aconseguir, s’han fet en pla competitiu. Sols els 10.000 primers de més de 400.000 que poden demanar-los. Hi ha països on els governants i alts funcionaris s’han baixar el sou, com Nova Zelanda, un 20%. A Espanya se l’han pujat. I d’altres, dins Europa, on es paga a l’autònom el 75%, cada mes, de la facturació de l’any anterior. Això aquí és inimaginable. I saber qui ha davallat la facturació no és tant difícil. Tenen les dades trimestrals de cada un de nosaltres.
Per acabar-ho d’adobar els bancs, lladres amb llicència, castiguen amb múltiples comissions i gravàmens a qui no té una nòmina, per molt que ingressi cada mes.
Quin missatge estem enviant a la gent jove? No treballis pel teu compte, no emprenguis, fes-te funcionari que tindràs un sou segur per a sempre. I hi ha funcionaris que treballen molt, com els de la Sanitat, però d’altres sols fan veure que es reciclen fent cursets de cap de setmana que no cal aprovar, sols justificar l’assistència. És un sistema endimoniat que atura a qualsevol que vulgui prosperar, ell i el país.

 

La llibertat de sortir cada dia a veure què trobes per menjar