Enuig generalitzat per una decisió de l’Ajuntament

 

                                 Sembla que és la única imatge que els agrada

 

Observo un enuig generalitzat per una decisió de l’Ajuntament, i l’alegria d’uns altres, per la mateixa decisió.

En molts poc temps el govern municipal ha fet desaparèixer centenars, si, centenars d’aparcaments del casc urbà. L’argument ha estat que per propiciar que els vianants puguin caminar més separats els uns dels altres s’amplia l’espai per circular a peu marcant amb ratlles grogues on no poden estar cotxes i que dues persones, quan es creuin puguin anar sense perill per la calçada. La mesura han dit que es provisional i que si en algun lloc sembla interessant hi quedarà.

Ja fa anys que des de l’Ajuntament s’ha mostrat un odi al cotxe, fent-lo fora dels carrers, complicant la seva presencia amb espais limitats d’estada, perjudicant als veïns que no tenen aparcament propi i als comerciants, que veuen com perden clients que ja no es poden acostar als seus establiments .

El concepte “guai” de ”A Cardedeu en bicicleta o a peu” queda molt bé per a qui no viu en les zones afectades, ni en viu. Qui es guanya la vida en oficines o llocs de feina que no depenen de que la gent et vingui a veure, dibuixa sobre el planell i troba molt sostenible el poder anar a les terrasses de bar i deixar els infants sense preocupar-se de si hi ha cotxes. No es preocupa del matrimoni gran que ara ha d’anar a comprar lluny, del qui treballa, potser a dies alterns, fora de Cardedeu i ha de deixar el cotxe lluny de casa, ni del comerciant a qui els clients no hi van per la facilitat d’aparcar a grans superfícies.

Tal com estan les coses, amb la pandèmia, s’està complicant molt la vida a la gent, i els qui no queden fotuts per la salut ho queden per la economia. Les grans decisions es prenen en despatxos llunyans, o molt llunyans, però les que es poden fer des de la plaça Sant Joan podrien empatitzar més amb la població que no pot anar a peu o en bici.