Per fi

 

No van defensar amb fermesa al president legítim, Carles Puigdemont, quan Rajoy el va fer fora. Van fer càlculs electorals i van voler uns comicis on no anaven junts amb els demés independentistes. No es va poder veure una victòria clara de l’independentisme i durant uns dies Inés Arrimadas va poder airejar que havia guanyat unes eleccions. Pactes a darrera hora van anar ballant al compàs de xotis: Puigdemont no, Sánchez no, Turull no... Torra... quin remei, i amés no te un gran perfil que pugui fer ombra en unes properes eleccions.

Torra és valent, sap el seu paper d’interí mentre no pot tornar el president que van votar els catalans. I rep tota mena d’atacs, de Madrid, de l’independentisme que té pressa i del que només espera ocupar el seu tro. Quan els atacs de la cort espanyola l’acusen de falsos delictes, que no  ho és desobeir a la Junta Electoral, no el defensen, li mouen la cadira i per fií hi ha un president d’ERC a la Generalitat. Altre cop els càlculs electorals els fan pensar que la resta de l’independentisme està dividit i que al poble sempre se’l pot enganyar en unes noves eleccions l’any que ve.

Mentre els partits tinguin un ego descontrolat, i uns llocs amb sou pels seus dirigents, voldran ocupar el poder i posar assessors, secretaris, subsecretaris, quotes... Per no posar cap cas d’aquí, veiem a Madrid com la quota catalana del PSC ha posat a Salvador Illa en un lloc on semblava que no hi hauria ensurts i ara resulta que té una patata calenta, que crema...

No se solucionarà mai sense eleccions amb llistes obertes, on els partits no posin gent per pagar deutes, amics o gent que no sap fer res més que escalar en estructures tancades on la major part funciona “avui per tu i demà per mi”.

ERC només tindrà credibilitat entre tota la gent que ha lluitat des d’abans del 2012 i s’ha anat afegint després, si renuncia a presentar-se pel seu compte a unes eleccions que mai s’haurien d’haver consentit, Madrid no ha de treure als nostres Presidents, s'ha de presentar una candidatura unitària de l'independentisme. No volen sentir parlar d’eleccions plebiscitàries, venen lo de ser majoria... si estan ells al davant.

Un cop independents i passat un període constituent, ja parlarem de quines tendències ha de tenir la República Catalana.

Ei, que jo algun cop he votat Junqueres, però s’ha acabat.