Al final Aznar tenia raó

Quan ara farà més de deu anys que vaig estar, amb dues persones més de Cardedeu, en una reunió d’unes cinc-centes, a Arenys de Munt i es va decidir donar una empenta “definitiva” per a ser independents, vaig sortir-ne eufòric.


Per fi gent molt diversa arribàvem a un acord per treballar junts i desafiar l’Estat. Un desafiament que veia madur, allà hi havia molt cabell blanc, hi havia joves amb casaca i gent de corbata, alcaldes, sindicalistes i d’altres de segona o tercera filera que anàvem a posar tot el possible.


Poc després, a Cardedeu es va fer el 13D, es va preguntar a la població si volia ser independent. Unes setmanes abans l’empresa havia comprat una impressora gran, que estrenem fent punts de llibre i cartells pel 13D. Se’ns va acabar la tinta blava. Vam cedir un local per a fer les votacions. Entusiasme, tots a una.


Les grans manifestacions de l’11 de setembre, la Via Catalana! No ens ho volíem perdre! La dona va anar pràcticament de l’hospital, havia tingut problemes, a la Via, al Perelló, amb una cadira i unes ganes que s’havien contagiat a la major part de catalans. Sí, major part.

Semblava que estava a tocar. L’any 2014 serà el de la Independència!


José Maria Aznar li treia importància: “Antes se van a pelear entre ellos que hacer nada”


9-N, 1-O... El poble bé, però la mosca començava a estar darrera l’orella quan davant dels embats del govern espanyol es comencen a veure fissures partidistes.


Junts pel Si va ser la darrera vegada que es va escenificar una certa unitat. Faltava la CUP i el que representa, però l’entusiasme continuava. La lluita fratricida per voler encapçalar l’independentisme s’ha agreujat, i els càlculs de rèdits electorals ja porten a la divisió dels dos grans aglutinadors. En surt un President legítim, Puigdemon.

I dic legítim perquè per a mi encara ho és. És l’últim que es va poder escollir en llibertat de votar. Espanya, el seu Govern i el que representa, el treu, i fa tornar a votar, vetant a a aquest o aquell altre. Els càlculs electorals d’ERC han evitat aconseguir una gran victòria, C’S és qui treu més vots en una sola candidatura i ja s’evidencia que tot es fa amb costures.
La persecució a l’independentisme es fa de manera inimaginable. El lliri a la mà dels qui crèiem que parlant la gent s’entén es converteix en una carxofa, com un Dalí surrealista.


Quan avui, estiu del 2020 es veu que la lluita per liderar, per a no perdre poder, entre taifes de l’espai que era Convergència, ERC amb els seus maquiavèl·lics càlculs fent-li el llit a Torra, un interí amb bona voluntat... venen ganes de plegar. Aznar tenia raó.

Els independentistes haurem d’esperar una nova conjuntura, perquè els qui només aspiren a tenir càrrecs i llocs per a col·locar als seus siguin superats per una onada que encara es veu llunyana.