La visita del Papa

Aquests dies, i en queden, pràcticament totes les notícies, tertúlies i converses tracten el viatge de Lleó XIV a les nostres terres.

Hi ha moltes controvèrsies i jo no em vull estendre, només posar en aquesta columna unes idees bàsiques.

El motiu de la visita, l’inicial, és venir a beneir la torre de Jesús del temple de la Sagrada Fanília, a Barcelona. Coincideix, amés amb el Centenari de Gaudí, que fins i tot el seu nom ha tingut lectures polítiques, Antoni o Antonio.

A rel de venir a Barcelona, l’aparell de l’Estat espanyol ha volgut ser també protagonista i ha volgut que comenci la visita a Espanya, per la capital, i per a dissimular el que és evident, també passarà per Canàries.

La Conferencia Episcopal Espanyola ha volgut organitzar tots els actes de la visita, i d’inici és fa tot en castellà, fins i tot els actes a Catalunya. El bisbe- cardenal, de Barcelona Omella, s’ha mostrat manifestament anticatalà, i ha posat traves per a que la pressió catalana, d’entitats culturals, polítiques... forcés a que el català estigués present en diversos actes no secundaris.

El Vaticà, que en sap molt de diplomàcia, ha reaccionat, i el Papa sembla que també ha estat molt receptiu a que el català és l’idioma d’aquí, cooficial del castellà. Tot al contrari que el cardenal Omella, que a Montjuich , excepte la primera frase, ho ha fet tot en castellà.

Hi ha vàries preguntes a fer-se. España no és un estat aconfessional?  Perquè s’ha de gastar la millonada que ha costat la visita del cap dels catòlics a càrrec de l’Estat?

Des de quant un líder religiós, o el cap d’un altre estat, Vaticà, ha d’anar al Congrés dels diputats a fer un discurs manifestament contrari al que s’ha votat i legislat en aquest mateix Congrés? Lleis de l’eutanàsia i de l’avort.

El sentiment generalitzat a Espanya, dit obertament pel president Sanchez, anti Trump, com que Lleó XIV també s’hi enfronta, l’ha fet encara més atractiu.

A l’hora d’aplaudir, pels d’esquerra no deixa de ser un religiós, i pels de dreta un Papa massa progressista. Tots l’aplaudeixen, mirant de reüll qui deixa d’aplaudir primer, i així s’hi estan set minuts. Tots volen fer veure que és dels seus, que no se’n vulguin apropiar els altres...

La obsessió d’Espanya perquè no es puguin veure estelades en cap acte, amb actuacions policials que demostren que tenen por dels nostres símbols... ha confirmat que el sentiment independentista segueix molt fot, i que Lleó XIV ha pogut comprovar que Madrid i Catalunya no tenen gran cosa en comú.