L’Administració obliga
als ciutadans, i empreses, a tenir un compte bancari.
Aquesta premissa ja és
un abús. Perquè això no és gratuït. Si no tens gaires diners que puguin fer
servir les entitats, per a fer-ne més, te’ls roben directament. Mitjançant
comissions per a tenir una cosa que hauria de ser un servei públic.
Estàs obligat, també, a
disposar d’un mínim de coneixements tecnològics per a poder fer qualsevol
moviment i si demanes que et diguin com tens les coses, a finestreta, també et
cobren.
És una rebequeria
queixar-se d’aquesta obligatorietat?
Les entitats bancàries,
els seus dirigents, són qui fan les lleis, dominen als Governs, i fan lleis que
els beneficien i protegeixen dels ciutadans. Quan van ensumar problemes van
atorgar-se un “préstec” per a no crear un desordre públic. Diners que no han
tornat i tenen la barra de tenir beneficis, sous alts per a gent que
“administra” la riquesa del país i esquivar imposts fent “obres de caritat”.
És inevitable? Mentre les
lleis les facin els qui se’n beneficien no hi ha res a fer.
Vivim en un món
absurdament dominat pels més forts econòmicament, que sempre estan en
condicions de pagar als més descerebrats perquè tinguin al ramat ben dòcil.
Res, rebequeria al veure
que em cobren deu cèntims per despeses de correu inexistent, imposts de
menys d’un euro per a gestionar coses que no he demanat... i de cada deu
ratlles de l’extracte del compte, almenys dues són de pagar absurditats no
demanades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari! Aviat sortirà publicat.