Fre de mà posat

 

Moltes vegades costa molt identificar el problema, la causa d’estar inquiet, sense saber perquè i tenint gairebé tots els ingredients per a ser feliç.

Es busquen solucions, viure plenament el dia a dia, i funciona. Per aquell dia, en que has pogut gaudir plenament del que fas, però l’endemà has de repetir l’operació. Veure quin al·licient tindrà i aprofitar-lo a fons. Cada dia es poden encadenar petites coses que són satisfactòries.

Però hi ha un moment en que ”saps” que alguna cosa no funciona, encara que dia a dia vas veient que en general és positiu, però hi ha un sentiment profund de neguit, de frustració, i que costa d’encarar-ho.

Un cop sembla clar què és el que neguiteja el normal seria resoldre-ho, però apareixen coses que retarden posar-hi solució. No és el moment, puc provar de fer això, o allò, i difícilment es posen a la pràctica les idees per vorejar el problema, o per mitigar-lo.  Les persones a qui consultes generalment coincideixen, però diuen el que no vols sentir, voldries trobar una solució que no impliqui pèrdues.

El més difícil és treure el fre de mà que tenim posat i moure’s en la direcció que no volem, però que sabem que, amb cost, serà la solució.