Excés d'informació

 

 

Acostumo a començar el dia amb moltes rutines, si em paro a mirar, moltes.

Després de dutxar, vestir, passejar amb la gossa, esmorzar, fer el Paraulogic amb la parella i llegir tres o quatre diaris digitals arriba l’hora de dir: comença el dia, avui quins propòsits tinc?

La previsió és de feina, de contactar amb editorials per a publicar jocs de taula, però m’adono que tota la informació que he rebut em bull pel cap. La guerra a Ucraïna ja no crida gaire l’atenció, el drama a Palestina te encara una solució més difícil. Les trampes en el mon del futbol per part dels poderosos fan fastiguejar d’un esport que m’agrada seguir, però les trampes i joc brut em molesten molt, ni que siguin del “meu equip”. I aquest meu és molt més visceral que raonat.

Constato que repetir moltes vegades una cosa crea opinió. Molts dels qui estaven en contra del projecte de la Textil Rase, a Cardedeu, s’han hagut d’empassar la informació que feien córrer de que el bar restaurant el portarien “els de sempre”, els amics del Govern que hi havia en aquell moment. Dons no, han donat la concessió a Viver de Bell lloc, tot farcit de que es dóna feina a gent en risc d’exclusió, cosa que és certa, però ara ja no es ven cap producte ni servei que no sigui “social, ecològic, que respecti el medi ambient i que la procedència no sigui nostre i propera”

Fins i tot els embolcalls dels aliments especifiquen totes aquestes coses, i a força de repetir-ho a tot arreu passa desapercebut, o és tant creïble com els productes que s’etiqueten “extra” o “seleccionat”.

Aquest diluvi de notícies, que en engegar la ràdio al fer qualsevol trajecte, es repeteix, i les tertúlies tracten els mateixos temes, les esmenes a la llei d’amnistia, el joc brut dels poders que hi ha darrera del PP, el perpetuar una autonomia sense avergonyir-se de fer servir la paraula independència...

Tot això evita el silenci mental, el poder pensar sobre un mateix, la vida diària que tenim i com cada dia ha de ser un dia satisfactori, en la que mesura que es pugui, però que depèn en molt de nosaltres mateixos i l’actitud que tinguem.