Demà dijous hi haurà Ple Municipal. No hi aniré.
Durant molts anys he estat a tots els Plens, tots. I prenia notes i després escrivia la crònica en El NAS de Cardedeu. Crònica on no sols donava importància a les paraules, els gests i tons són molt importants.
Coneixia als membres del Consistori, la major part amb bona voluntat, uns més treballadors que d’altres, algun que s’atrevia a votar diferent que la resta del seu partit, però en general molt disciplinats. Disciplinats fins el punt que sovint havien de votar negatiu a propostes coherents pel fet que les proposava un altre partit. La part lletja de la política, que és de partits i no de persones.
Les persones fan molt, sobre tot a l’hora de les eleccions. Hi ha qui vota partit, per disciplina, per costum o per desconeixement. D’altres votem valorant programes i persones que es presenten.
Quan hi ha persones que es presenten per interessos particulars, generalment immobiliaris, o per un ego desmesurat, tot trontolla, i porta a la desafecció. A no creure’s res del que es representa en l’obra teatral que és un Ple.
En el Plenari cada un té un paper. L’oposició poc té a fer. Si no és amb molta feina consultant papers té poca informació, a vegades per voluntat del Govern o per desídia de qui l’hauria de donar. El guió la porta a fer propostes de coses que poc tenen a veure amb la vila, solidàries amb causes llunyanes, tot compta, però poc a decidir té l’Ajuntament. És el moment de glòria del portaveu de cada grup, que si no és després a Precs i Preguntes, poques oportunitats tindrà d’exposar la seva opinió.
En el cas dels membres de Govern hauria de ser el moment en que cada regidor passes compte del que fa i es farà a la seva àrea. Aquí es veu ben aviat qui treballa i qui no, i qui s’ha preparat el Ple i podrà respondre a preguntes i qui senzillament escalfa una cadira. I també qui és un fantasma i fa propostes que gairebé volen posar en evidència a altres companys, generalment “aliats”.
El paper de l’Alcalde és, generalment, fonamental. Qui s’ha de dedicar a posar ordre i demostrar autoritat, i qui la té. Que és bona persona i escolta a tothom. El tarannà de l’Alcalde pot dur a Plens agressius i de mal ambient, o assossegats, on si hi ha algun regidor amb ganes de bronca, es queda sol amb el seu mal humor.
Del proper Ple de dijous tot va sobre el guió, hi ha dos temes que crec són destacables: la contenció dels preus de lloguer i la protecció estètica de Sant Corneli i els Escorrelots.
Del primer... és una lluita desigual. El principi de la propietat privada ve marcat per llei. Es poden fer pressions amb l’IBI, propiciar mesures d’avalar el cobrament de lloguers per a qui té por dels morosos, dins el possible fer pisos de Protecció Oficial de lloguer, no de venda, perquè exemples tenim que poc després, de manera clara o no, aquests que s’han comprat a baix preu acaben en el mercat lliure amb fortes plusvàlues.
Hi hauria coses que depenen de l’Estat, com que les hipoteques es puguin acabar amb dació, no en que els bancs hagin cobrat amb interessos, després es quedin l’habitatge i segueixi un deute totalment inassumible.
I el tema de Sant Corneli i Escorrelots... No em fa riure, si no és de ràbia. Qui té calers fa gairebé el que vol. L’estètica, fins i tot en colors de pintura, que es va decidir per als carrers Teresa Oller, Hospital... Només cal veure l’acabat que els blocs del carrer Sant Ramon donen a la façana que hauria d’haver-se protegit.
Total, que per a veure narcisistes, propostes, bones, que no tiraran endavant en el mon real, i la dimissió d’una regidora que estava convençuda de que podria continuar la seva bona feina a Cultura i que ha quedat fora del Govern, on no pot fer res... Hem quedat amb una parella per sopar i jugar a cartes.
