La culpa no és d'un altre

 

Constantment prenem decisions, moltes són microdecisions, com si estem de peu o asseguts mentre esperem a que ens atenguin.

 

I gairebé tot el que ens passa, gairebé, és a causa de decisions nostres, preses sense pensar. A vegades per inèrcia i d’altres per manca d’informació.

No és vàlid dir que ha estat un altre qui ho ha fet malament, sempre hi ha una decisió nostre al darrera.

Hi ha una anècdota, que em va passar quan feia la mili, que m’ha servit de referent tota la vida.  La tropa estàvem en el menjador, esperant a dinar. Per portar els plats des de la cuina s’havia de baixar tres esglaons i el soldat que portava la safata i no recordo què més, es va entrebancar i caure, tot va anar per terra. L’oficial que estava allà, que aquell dia havia de menjar el que els soldats i donar el vist i plau, va dir: “Arrestado dos días, por inútil i el cabo cocina una semana, por no saber escoger quien ha de hacer bien las cosas”.

I vaig entendre que quan encomanes una tasca a algú, i la fa malament, l’últim responsable ets tu, per haver triat malament.

I quan hi ha problemes de parella, també et vas equivocar tu al triar-la, i si les circumstàncies de quan vas prendre una decisió han canviat, segueix resultant culpa teva, per no haver-te adaptat a la nova situació. Si a la feina no estàs a gust, depèn de tu la solució: o varies l’actitud, o canvies de feina. Sempre, si, sempre, podem prendre la decisió de canviar coses, quan estem comprovant que fent el mateix no funciona.

Fins i tot problemes de salut ens permeten triar una actitud o altra, que ens facin la vida millor o encara pitjor del que ens genera la malaltia.

Què vull dir amb tot això?

Que si en un lloc o situació no estem bé, sempre podem prendre decisions, siguin d’actitud o de variar. No s’hi val fer responsables al demés, o a les circumstàncies, del que ens passa. Fem masses coses sense responsabilitzar-nos del que fem, i generalment podíem haver-ho fet millor. I també generalment, té solució.