No tenim temps!

 

La major part de projectes no engeguen perquè creiem que no tenim temps.

I això?

Tots tenim 24 hores, o 1440 minuts, per distribuir cada dia. Es pot caure fàcilment en els extrems. Qui està pendent del rellotge tota l’estona (arribaré a Girona  a les 11,23 o per aquella altra ruta a les 11,09) o no saber ni quina hora és i de sobte adonar-se que havies quedat per una visita o que preparar aquells papers en una estoneta no tens temps de fer-ho bé i surt com surt.

El temps hi és. I si en lloc de minuts fossin euros a gastar en seríem més conscients. Cal un temps per dormir, menjar, anar al lavabo, uns en necessiten més que d’altres, però la resta s’ocupa en la feina, en el lleure i en tot el que ens hem posat com a obligacions. I de la distribució de tot això depèn en gran part la nostra felicitat.

És imprescindible tot el que fem? O que ens han convençut que hem de fer? Estem al 100% conscients del que estem fent?, o es van escapolint els minuts sense cap utilitat?

Hi ha una diferència important en quant a l’ús del temps.

Estem ocupats o fent coses útils en la direcció que volem? Per a cada un pot ser un concepte diferent, i també depèn de les circumstàncies.

Estar ocupat vol dir que fas una cosa i no en pots fer una altra. És tant estar ocupat treballant , com fent un passeig, com veient Instagram o Tik Tok un rere l’altre.

Si tens un projecte o ganes de fer una cosa, un curs d’anglès per exemple, el temps surt d’optimitzar el que tens.

Si la teva manera de guanyar diners és venent el teu temps, quan vulguis guanyar més, hauràs de vendre més, o optimitzar. I això condicionarà la resta de la teva vida fora del treball. Treballa perquè t'omple el que fas. El ric no és el que té més diners, és el que té i gaudeix del que necessita.

Estar ocupats sense ser productius és una excusa de qui vol les coses sense fer esforç.

Quan vols arribar a un lloc, o cosa, si no fas passes mai hi arribaràs i si les dificultats no las vas resolent i les veus com a obstacles per a ni començar... Senzillament, vas gastant el temps estant ocupat en coses que no et porten al que voldries en lloc d’anar-te acostant, ni que sigui lentament, cap allò que t’agradaria fer o tenir.

 

Poso aquesta il·lustració de quatre fotografies de l’arc de Sant Martí a Cardedeu, com a exemple de que ploure pot fastiguejar una previsió, mal feta, pot regalar un moment de bellesa o senzillament deixar indiferent. Cada un gaudeix del seu temps amb una actitud o altre.

I agraeixo al Carles que em faci reflexionar en coses com aquestes.

 

Salari mínim

Llegeixo en el mateix dia dues notícies que em fan posar de mal humor.

S’aprova a Madrid que el salari mínim s’apugi fins a 1080 euros mensuals, amb 14 pagues.

S’aprova al Parlament que els funcionaris de més alta graduació cobrin 170.000 euros quan es jubilin.

Tant se val si aquestes coses s’aproven a Madrid o a Barcelona. Em semblen una fastigosa injustícia, que unida a una altre qüestió, que no és notícia però que els jubilats viuen mes darrera mes. Després de treballar i cotitzar 48 anys, li toca 906 euros.

A veure!

Si d’entrada es considera que l’ingrés mínim ha de ser de 1080 euros a qui treballa ara no és el mateix per a qui ho ha fet i aportat a l’Estat segons els seus rendiments?

Segon tema: 170.000 € signifiquen 11,24 anys, amb 14 pagues, d’un treballador que cobri el mínim, o 13,40 anys, els jubilats també gaudeixen de 14 pagues, per a qui hauria de tenir dret a viure dignament.

Res, que amb els anys vas acumulant motius per a no creure en una societat justa i canviar el lliri de la ma, almenys, per un escut.

 

Productivitat i responsabilitat

Hi ha estadístiques horàries Resulta que gairebé que tot el que fem amb l’ordinador i el mòbil queda registrat. El que mires, el que escrius, a quina hora ho fas, quanta estona està a cada lloc, què compres o deixes de comprar abandonant la cistella... Cada cop que prems una tecla tens gairebé la certesa que algú ho mirarà, sigui humà o intel·ligència artificial. El cas és que no hi ha cap mena d’intimitat, ni que estiguis sol en bosc amb el mòbil desconnectat. I una que m’ha cridat molt l’atenció és la que marca els horaris en que es veuen les coses i l’extensió de qui accedeix a periòdics i revistes. Resulta que els horaris amb més freqüència son els horaris laborals. De 10 a 11 del matí és quan més gent llegeix la premsa, més, fins i tot, que en cap de setmana. I l’extensió des d’on s’accedeix és la .org. En fi, i desconec si hi ha els mateixos mesuradors en les xarxes socials, però la d’hores de feina perdudes en horari laboral diu molt de la manera de funcionar el país.

Hi ha l'opció de fer coses en lloc de mirar les que fan els demés.