Descomptes amb engany

 

 No és el primer cop que surto enfadat d'un establiment per descomptes enganyosos. I a aquí m'ha passat sovint.

Els pretesos descomptes, amb lletra grossa diuen coses com que et descompten un 20% en una propera compra. I en lletra molt petita et posen la quantitat "compra mínima de x€" o descompte màxim de 3,50€

Tàctiques comercials, ho has de llegir tot.

Fa uns nadals van aconseguir que de l'emprenyada per anar a comprar fent cas als anuncis que feien: descompte del 50% del que compressis en marisc si era un mínim de x€ Vam picar, i el descompte, que era en petits vals de 5 € amb compres mínimes de 35, només l'acabaves cobrant si et gastaves 350 € més.

Vam estar més d'un any sense tornar a comprar a qui ens havia enganyat.

Passat temps valores no fer cas als descomptes i compres per qualitat. Però et segueixen donant vals, enganyosos. De la majoria no en fem cas, i acaben caducant, però quan te'n donen un que et donen tres mesos per gastar tot el lot de vals descompte, passa que quan el vols fer efectiu... la tinta s'ha anat descolorint, no el "poden llegir" i no et fan el descompte.

El pobre empleat que t'atén no en té la culpa, tampoc t'hi acarnisses amb ell, però et carregues d'adrenalina per la nova pressa de pel, i et proposes comprar el mínim a aquella empresa que t'enganya

 

40% versus 60%

 

 

    Un 7% de catalans han viatjat en creuer. Un 93% no

 

Llegeixo dos titulars sobre el mateix tema. Al “Ara” diu que un 40% dels catalans creuen que el “Procés” s’ha acabat. En “El Periódico” posa que el 60% dels catalans no donen el “Procés” per acabat.

Els dos tenen raó, però amaguen intencionalitat.

Jo he fet molts titulars al llarg de la vida, i per molt que vulguis ser neutre o equidistant, el titular marca, tot i que després en el text puguis argumentar, però moltíssima gent no passa del titular, veure les imatges i com a molt llegir el subtitular.

Si la intenció és dir que hi ha molta gent que ja passa del “procés”, el titular de l’”Ara” és correcte. Si es vol ressaltar que la majoria està confiant en que el “Procés” va continuant el seu pas, el de “El Periódico”.

Les tendències d’aquests dos diaris, em tenen despistat, durant anys “El Periódico” l’he catalogat com més aviat afí al PSC-PSOE, i l’”Ara” el veia més independentista, sense apuntar-se a cap dels dos partits majoritaris dins aquest espectre. Ara, aquest darrer, el veig més escorat cap a ERC.

Res. Disquisicions sobre el que diuen els titulars.

 

Sobre el 12 d'octubre

 

 

Ahir va ser dimecres, 12 d'octubre. Dia que em va portar a vàries reflexions.
Al calendaris diu que és festiu. En hi ha que posa Dia de la Hispanidad, d'altres posen Dia del Pilar.
I tot i que representen coses ben diferents, la majoria veuen un dia de festa, que no es va a treballar. I una minoria vol mostrar el seu rebuig a la Hispanitat, anant a fer feina, a obrir els seus negocis i subratllar : res a celebrar.
Les oficines, les empreses grans i les cadenes de distribució van estar tancades, a Cardedeu. A excepció de La Sirena, que va obrir. Però molts autònoms vam obrir les persianes, era un acte molt voluntari, una rebel·lia.
Una rebel·lia no sols al concepte d'Hispanitat, també a que et diguin quan pots treballar i quant no, quan els teus ingressos estan en relació directe a la teva feina.Un voler fer vida normal sense que et diguin que has d'estar content o orgullós de formar part d'una cultura amb la que no et sents còmode, més aviat avergonyit i que t'imposen.
La demostració de força que es fa amb les desfilades es voler deixar clar que aquesta cultura és obligatòria. És una realitat que al llarg de la història les diferents civilitzacions s'han imposat sobre les altres d'inici violentament, després, per osmosi, han estès la seva cultura i filosofia.
Veient l'espectacle d'ahir, amb crits de "aquí se habla español" es veu la contradicció de dir  espanyol al castellà, i si aquests mateixos tenen el convenciment que Catalunya és Espanya, el català també s'hauria de considerar espanyol.
Tot això és absurd. Avui és dia 13, dijous, i la vida segueix, som a on estem, i no és cert que tenim el que ens mereixem. Hem de ser molts els qui fem força, de veritat, per a que una cosa es mogui.