Porta a porta?

 

 

 

 

Escombraries i recollida porta a porta.

Al llarg dels anys s’ha anat variant la recollida de les deixalles. S’ha passat de deixar la bossa a la porta passés un camió amb un empleat que anava tirant tot a la caixa, o fins i tot des del balcó dels meus avis, ,davant del mercat de Galvany a Barcelona, veia com l’escombriaire anava amb un carro tirat per un cavall recollint les bosses dels portals. El següent pas van ser els camions ja destinats a la neteja, on un mecanisme anava premsant tot, per a que ocupés poc.

Més tard els ajuntaments van anar comprant els contenidors verds amb tapa que es disputaven l’espai amb els cotxes aparcats, fins que amb uns ferros es va delimitar el lloc per no trobar-los a les cruïlles. La solució de fer contenidors soterrats s’ha anat abandonat: car, sorollós i de recollida molt especialitzada.

Poc a poc es fa separació del vidre, després del paper, del plàstic, s’amplia a l’oli de cuina, a l’orgànic... i la gent, no tota, va al punt de desfer-se de tot això, cada cosa al seu lloc. Les deixalleries faciliten deixar-hi andròmines, les piles, ara ja fins les càpsules de cafè .. el material  electrònic es deixa apart... i ara, es fa el pas de que la gent no vagi a un punt on deixar cada cosa al seu lloc, ara t’ho recolliran a casa amb les coses identificades, en dies diferents i dins d’una franja horària concreta, amb amenaces coercitives de molta si no segueixes tot el protocol.

Totalment d’acord en que es recicli, i se separin les coses aprofitables. Totalment en desacord en horaris molt limitats, que qui viu sol o els horaris familiars no són els estàndards no pot complir. Sols cases grans poden tenir varis contenidors, que es recolliran un o dos cops per setmana.

M’han vingut ganes de parlar d’això perquè escoltava per la ràdio l’entrevista a un tècnic de l’Ajuntament de Barcelona al que m’han vingut moltes ganes de donar-li un clatellot. No cal que físic, però si algú, la gent trucava, deia que tenia una cuina petita li deia que ja s’hi acostumaria, i que els arquitectes aniran fent les cases més gran. Al que deia que viu sol i treballa per torns amb dies alterns, la solució és donar les claus a algú que li tregui les escombraries el dia que toca i qui es queixaven de que ara els camions passaran cada dia per davant de totes les cases en lloc de fer-ho en un sol punt i això seria molta contaminació acústica, la resposta ha estat que serà un bon moment per insonoritzar l’habitatge, que de pas quedarà millor climatitzat.

Les campanyes de sensibilització s’han demostrat ineficaces, tot i que s’ha millorat, però d’això a complicar molt la vida, omplir la cuina de contenidors, i que sigui difícil ajustar-se a un horari curt, faran que apareguin escombraries a llocs insospitats, com els pobles que cobren per fer servir la deixalleria a petits industrials, que tenen els boscos propers més bruts.

Les coses són com són, i no com creiem que haurien de ser.