Apartar a Puigdemont de la Presidència va tenir, i té, còmplices

 

 

 

 

Camins que barren la independència

 

Acabo de llegir la llarga piulada que Lluís Llach ha escrit per parlar de la dificultat de fer Govern.

En Lluís té infinitament més audiència que jo, i afortunadament diu fil per randa el que jo penso sobre la situació actual, que ve d’un passat ja llunyà.

ERC no és un partit independentista, potser les seves bases sí, però els de dalt, els visibles, no ho són.

L’objectiu d’ERC dels darrers anys està a punt d’aconseguir-se. Tenir la Presidència de la Generalitat. La vella pugna CiU ERC per a ser el partit hegemònic a Catalunya ha portat a situacions fratricides que han fet perdre moltíssimes coses a Catalunya. I el còmplice necessari per a tots els mals ha estat el PSOE, o PSC, sucursal obedient d’un partit que alternant-se amb el PP defensa a la “casta” espanyola, la que s’amaga darrera la “Unidad de España” per mantenir els seus privilegis..

Aznar, des del seu FAES, ho ha aconseguit: els catalans mai seran independents perquè es barallaran entre ells. Ho va dir vàries vegades a partir del 2005

Quan Rajoy, PP, va eliminar la Generalitat efectiva, va fer fora a Puigdemont i fulminar al Govern, ho va fer amb la complicitat necessària del PSOE. Després ja ha estat tot controlat. Eleccions que torna a guanyar Puigdemont, descol·locant a una ERC que havia fet càlculs de que per fi ho tenia, i es dóna una victòria moral a Arrimadas, el partit que fa el paper del PP a Catalunya.

No els agraden Sánchez, Turull... i admeten que sigui un desconegut Torra qui estigui al capdavant. Aquest Molt Honorable demostra no ser un servent espanyol, i planta cara a l’Estat. No sols amb el tema de la pancarta, la seva actuació davant la pandèmia és ridiculitzada, però després copiada per tots. ERC torna a fer càlculs i el deixa caure. La seva posició és necessària per a apartar-lo i convocar eleccions. El President del Parlament, Torrent, té una por raonable d’anar a la presó, com la seva antecessora Forcadell, i en lloc de plegar i deixar el lloc a algú més valent, no defensa Torra i s’arriba a les desitjades eleccions.

Les picabaralles i protagonismes dins l’independentisme fan aparèixer candidatures com el PDECAT o el grup de la Pascal, que fan llençar molts vots. ERC queda per davant de JxC, ja té el que vol. Però cal rematar la feina, eliminar a Puigdemont. Saben que JxC, l’independentisme que representa , no són sols les restes de CiU, vol a l’últim president legítim, que no legal. Tardà, Rufián, des de Madrid, col·laboren amb el PSOE en moltes coses, pressupostos, la mateixa investidura de Pedro Sànchez... a canvi de res. O no, perquè la taula de diàleg és una presa de pel per als independentistes, però no per a ERC, que acarona el que vol: presidir la Generalitat.

Ara no s’arriba a un pacte de Govern perquè ERC no accepta que el Consell per la República, liderat per Puigdemont, amb més de 90.000 afiliats i composat per una transversalitat d’independentistes, on ERC també està representada abastament, piloti el camí cap a la independència. Aquest passa per una confrontació intel·ligent i la repercussió que el Consell té a Europa. ERC està demostrant que no treballa per a l’independentisme, sinó per a copar càrrecs. L’enemistat Junqueras Puigdemont està portant a que el partidisme passi molt per davant de la independència.

Coses que ajuden a ordenar la vida

 

Coses que ajuden a ordenar la vida

I que depenen de cadascú

 

 

Diàriament, al llevar-se, es fan moltes coses rutinàriament, fins trobar-se vestit, esmorzat i a punt per... I aquí hi ha moltes coses que demanen una priorització: el que es vol fer, el que cal fer, el que s’espera que fem... i la presa de decisions pot crear angoixa, que augmenta si hi ha imprevistos, interferències que interrompen i coses que no depenen de nosaltres. Una situació que genera estrès.

En la mesura que han estat altres els qui han decidit per nosaltres, que ens donen un horari, raonable o no, són menys les decisions a prendre. Si ets autònom, o jubilat, que decideixes tu el que creus més convenient, l’estrès pot augmentar, però a canvi ets l’amo del teu temps i activitats. Quan més clares tinguis les coses més fàcil resultarà tot.

Hi ha qui ordena i repassa l’agenda en la dutxa inicial, ja és un gran què, i hi ha un exercici que ajuda molt. En el primer moment en que estàs sol agafes un paper i escrius, el primer que et vingui al cap, desordenadament, i millor a mà. En deu minuts t’has despatxat a gust si estàs en situació d’enuig, pots tenir una idea brillant i desenvolupar-la una mica, i reflexiones, en el fons poses ordre a coses que has de fer.

Aquest paper no té perquè tenir cap transcendència, directament estripat un cop ha fet la seva funció. Ja es pot començar el dia. Aquest suggeriment no és apte per a mandrosos ni indisciplinats.

Després de dinar hi ha un altre moment crític. La somnolència que provoca la digestió, s’hagi menjat i begut molt o poc. Moltes persones fan migdiada, és una manera. Una altre és passejar, sense mòbil ni rumb, durant vint minuts. La digestió es fa millor de peu dret i el cap té una altre oportunitat de fer un descans i preparar-se per al que es farà per la tarda.

I una tercera pràctica és regalar-se una tarda, o un matí, setmanal. Saber que els dijous tarda, per exemple, no acceptes cites de feina i fas una activitat que t’agrada. Pot ser creativa, de quedar amb algú, de fer esport, jugar a l’ordinador, anar a veure una exposició... El que sigui, però que et permeti estar il·lusionat durant la setmana i amb permís propi per a no culpabilitzar-se de fer una cosa que ens agrada en lloc d’obligacions. Totes elles ineludibles, però que no ens permeten viure lliurement. Un cop a la setmana ens hem donat aquest privilegi com a persones.

No a tot-hom li serveix, al principi apareix la sensació de que hauríem d’estar fent una altra cosa, de les moltes que hem de fer, però acostumar-se a escriure una mica a primera hora del matí, caminar sense ingerències del mòbil per poder pair el dinar, i tenir la il·lusió setmanal, que no ens deixem arrabassar sota cap concepte, milloren el dia a dia.

 

 

Pobre comerç a Cardedeu!

 El comerç de poble, de barri, ha estat durament castigat per la pandèmia i les restriccions que ha generat, però això gairebé ha estat una estocada a qui ja estava fluix, lluitant contra les grans superfícies, contra Amazon i la venda on line, contra el que les quotes dels autònoms pugin prescindint de la situació de cada un...

I hi ha qui diu, amb raó, que el comerç s'ha d'adaptar al que la gent demana, a diferenciar-se i tenir especialització.... Un que estava a Marededéu del Pilar i va plegar argumentava que el comerç havia de tenir aparadors com els del passeig de Gràcia per a atraure a la gent, però la vila no té un passeig, ni un centre comercials.Hi ha qui foragita als clients.

És cert que les coses van canviant i la resiliència és anar-se adaptant, i en general es fa. Però si l'administració va posant problemes i més problemes en lloc de mimar la vida comercial del seu poble, en aquest cas la vila... Cardedeu ha tingut dues desgràcies seguides. Dos ocupants de la regidoria de Promoció Econòmica que no conceben que hi ha qui no cobra el mateix a final de més faci o no faci bé la seva feina, plogui o no plogui, i que cada dia s'ha d'inventar.

En el mandat passat el comerciant que no plantés ells mateix les cols i patates era vist com un empresari que es volia lucrar. Qui organitzava un acte amb voluntat de guanyar-se la vida, era un especulador i primer la UBC i després la Xarxa es van topar amb un mur amb el que es feia broma que si no anaves amb un enciam a la boca no tenies cap possibilitat.

En l'actualitat, el regidor parla despectivament de la necessitat de que els clients puguin arribar als comerços, dient que el que cal es buidar de "ferralla" el poble. Ferralla. Així veu als cotxes que pretenen aparcar i anar caminant al Centre o a la zona comercial. S'han eliminat en aquest mandat centenars, sí, centenars d'aparcament de zona vermella. En l'ultim invent de fer àmplies les voreres de carrers generalment buits de vianants van ser 140 els lloc que van passar de vermell a groc. Quan s'ha donat possibilitat a que els restauradors, molt ben fet, posin terrasses per a  reduir el cop de no poder servir dins dels locals, uns quants més. La zona blanca, la que no t'has de llevar d'hora per posar el rellotge, o que et permet fer les gestions sense estar pendent del temps, s'han anat reduint i allunyant d'on queda alguna mica de comerç.

Ara es vol portar ja a l'absurd el lema de "A Cardedeu en bicicleta o a peu", que prescindeix de la gent gran, o que ha d'anar carregada, i es vol convertir un altre carrer, Sant Josep Oriol, en carrer bici, on no aparquin cotxes. Els veïns estan "contents" Que aparquin els seus cotxes, la majoria no tenen gual, perquè no era necessari, a on vulguin, però a Cardedeu en bicicleta o a peu.

Fa anys va venir un economista, Director de Comerç de la Generalitat, Jaume Anguerri, que parlant d'economia va dir una cosa que em va quedar. "Una zona de vianants sense aparcament és un castic, no diví, municipal".

De Madrid i Andalusia vindrà la solució

 

 

 

                                                   De      Carnestoltes

Darrerament he escoltat, per dues vegades, les paraules que l’advocat Cuevillas ha dirigit a la Fiscal General de l’Esta, la jefa dels fiscals.

Ha dit que la fiscalia ha de fomentar la convivència, i que hauria de ser neutral políticament. Li retreu que digui que el judici del Procés va ser exemplar... i hi ha fiscals que segueixen atacant a qualsevol cosa que vingui del Parlament. Diuen defensar els Drets fonamentals, amb l’oposició dels organismes de la ONU que segueixen aquests temes. No els defenen, estan instal·lats en la repressió. No es fa res en les qüestions del Rei, dels Fons Reservats, crims d’Estat ja coneguts, manifestacions d’ultradreta, cap problema amb els militars que volen afusellar a mitja Espanya, que en els delictes d’odi sigui tant mal presa la vara de mesurar.. I dir que els grups nazis puguin ser objecte d’odi, i el que diuen ells no és res és el mon al revés.

"Afina a los amigos y se ensaña con los enemigos" li diu i destaca que el cas de Linares, on uns policies agredeixen a un pare i una filla i la fiscalia els acusa a ells en lloc de als agents fa que Linares es revolti. Això fa que cada cop hi hagi més independentistes a Catalunya i més republicans a tot Espanya

Si a això afegeixo que els poders, la casta, que viu a costa dels demés, segons denuncien Marta Sibina i Dante Fachin, han organitzat un muntatge contra un possible govern independentista... Amb acusacions als líders, pressions a ERC perquè agafi, per governar,als Comuns en lloc de la CUP i Junts per Catalunya, que La Vanguàrdia, El Periódico no parin de posar titulars per evitar que ERC pacti amb els qui van guanyar el 1-O i ho faci amb Comuns i PSC... Només queda esperar a que tot això peti.

Ja fa molt de temps que tinc la certesa que Catalunya no s’alliberarà d’Espanya, del país governat per la Casta, si no és perquè als espanyols se’ls hi acabi la paciència i es vegin tant malament que es revoltin. Ells, els qui sembla que no són conscient de que són explotats vergonyosament, i que els enganyen fent veure que tots els seus mals venen dels separatistes i no s’adonen que cal treure monarquia, , poder judicial, militar, eclesiàstic i tot el que viu d’exprimir als espanyols. A tots, no sols els catalans, mentre aquestes famílies  viuen de primera, no paguen impostos, els judicis, cas que s’hi trobin, estan afinats, les lleis es fan per a protegir-se...

El dia que a Linares, i a Madrid diguin prou, ens alliberarem tots.