Desigualtats

 Avui és dijous, el dia que l'Ajuntament recull els cartrons dels comerços amb la finalitat de reciclar-los.

Quan els he tret de la botiga i deixat a terra, al costat de la porta, un dels treballadors de l'obra, inacabable obra, que es fa al davant, s'ha acostat i m'ha demanat si en podia agafar uns quants.

Evidentment l'hi he dit que sí. Ha escollit els més macos i grans, els ha posat ben col·locats en un racó vora d'on treballa i n'ha vingut a buscar un altre tot dient: "Van bien para dormir" i els  ha posat al costat dels anteriors. 

M'he fixat abans en aquest home. És jove, negre, alt, no va mal vestit, un jersei de coll alt, uns pantalons de pana i una gorra de llana. L'encarregat de la obra, que parla en portuguès, li deia fa una estona que hi ha que treballar, perquè sinó no acabaran mai!

Quan anava cap a casa he pensat en ell, en els molts que no tenen on estar, en el desastre de societat en que vivim, amb una Administració que sols demana papers i més papers...

He recordat el cas d'un alumne de la meva dona, senegalès, amb problemes de papers, necessita un certificat de que ha d'anar tantes hores a classe per accedir a determinades ajudes.I d'un altre que dorm al carrer, també.  I va a classe i no admet cap ajuda que li condicioni com ha de viure... Això és en un municipi veí...

Fa un temps, al passejar el gos, passàvem per un lloc on estava assegut en un banc un senyor, d'uns cinquanta anys, o potser una mica més. Vestia una abric llarg i saludava just amb el cap quan passàvem per allà. Durant un parell de setmanes el veiem en el mateix banc, i sense fer res més que estar assegut allà, mirant el carrer, un vial  entre cases ostentoses, en un barri veí a on vivim. Un dia que vaig sortir de nit i vaig passar per allà el vaig veure en el mateix banc, començava a ploure, em vaig acostar, tenia un entrepà. Necessita alguna cosa? No, gràcies.

L'endemà vaig veure a la màxima autoritat municipal, pel carrer, i l'hi vaig explicar que hi havia un home que vivia en el banc, si se'l podia ajudar d'alguna manera. Va dir que si anava a Serveis Socials ho mirarien...

Pel vespre vaig tornar al banc, per dir s'ho, i no hi era, mai més l'he tornat a veure...

Quantes vides que porten a considerar-se  ric amb entrepà o uns cartrons com a matalàs.

No no necessito res, tinc feina i m'apanyo...

I tot això ho tenim aquí al costat, als nostres pobles