Em causa indignació, i perdre la poca confiança que tinc en els polítics, veure que en el nostre Parlament, en lloc de que els diputats de Catalunya tanquin files davant el fet que l’Estat espanyol posi i tregui els presidents que hem votat els catalans, es barallin per ocupar el seu lloc.
Al President Torra no se l’ha de tocar. No va ser l’escollit, s’havia escollit a un altre, Puigdemont, però és una humiliació acceptar que amb trampes legals ens posin i treguin el Pre
sident.
El President legítim era Puigdemont, després que la CUP, catalans del nostre Parlament, rebutgessin a Mas, i el govern espanyol del PP el va fer fora. Es fan unes eleccions forçades... i torna a sortir Puigdemont, però a l’Estat no li agrada, ni li agraden en Turull, Sanchez... accepten a Torra. Però resulta que a Torra tampoc el volen, i amb tonteries, perquè són tonteries, de si ha posat una pancarta uns jutges no votats el volen fer fora. I diputats qui es diuen catalans, en una indignitat majúscula, no el defensen, demanen eleccions fent tota mena de càlculs per a ocupar la presidència. I si tornen a calcular malament... es torna a posar pals a les rodes al pobre que surti i no sigui del seu gust i no hi ha cap pressa a independitzar-se, en unes noves eleccions buscaran una nova oportunitat.
I no sols els partits catalanistes, que hi ha personatges com el senyor Iceta que viuen de marejar la perdiu i fer de quintacolumnistes d’Espanya, en un paper que ja els va bé per ocupar uns quants càrrecs important ben poc el que vol la població.
Si es limités la durada en càrrecs públics i els assessors que cada electe, de llistes tancades, pot tenir, em miraria a la major part de polítics de manera diferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari! Aviat sortirà publicat.