La Caixa mai ha estat sant de la meva devoció. Hi he fugit vàries vegades, però quan em vaig sentir maltractat i em va acollir Caixa de Barcelona, poc temps em vaig trobar de nou dins. Vaig marxar quan no em van voler ajudar i Caixa Catalunya i Caja Madrid em van donar millor tracte. En comprar un pis i haver de subrogar la hipoteca vaig caure altre cop a La Caixa, i quan vaig poder deslliurar-me va ser altre cop amb enfadamenta pel robatori d'ingressar-me un talo d'ells mateixos amb valor varis dies més tard i cobrar un descobert fals
Tot i això, durant generacions La Caixa era on estaven els estalvis dels catalans, que li van donar empenta per a fer-ne una potència i "representar" Catalunya per tot arreu.
Aquesta empenta promoguda per els catalans fa uns anys que es va enretirant de Catalunya, i ara, dins la guerra Estat espanyol- Catalunya s'aprofita per a aguantar una cosa que trontolla (Caja Madrid-Bankia) i que ha estat un abocador de diners públics i aprofitament de gàngsters. Un símbol més perdut, i un segar-nos l'herba sota els peus per voler fer un estat amb estructures financeres sòlides.
No hi ha manera de defensar-se en aquesta batalla econòmica que entre l'espoli directe i atacs a les empreses que haurien de ser la força d'un estat independent ens deixen sense recursos?
Les elèctriques, les gasístiques, ara la banca..., sols Seat va plantar cara a les amenaces. Tenim uns partits polítics clàssics que s'han endeutat i han de tornar favors. No hi ha manera de fer fora a aquests polítics que van medrant amb càrrecs de bon sou i quan ja estan amortitzats pel partit acaben en el Senat o el consell d'administració d'aquestes empreses que haurien d'estar nacionalitzades?
Tinc el convenciment de que només hi haurà canvis quan estiguem tant malament que hi hagi una revolta social no liderada pels sindicats, que són un altre niu de xupópters , i que això s'iniciarà pel poble de Madrid, on no tot són funcionaris. I a Catalunya aprofitarem per fer com els bascos: la necessitat de mogudes fora per aconseguir els objectius.
diumenge, 6 de setembre del 2020
Costa quedar-se indiferent
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari! Aviat sortirà publicat.