Cortines de metall

 

 

Baixar unes escales envoltat d’aquestes cortines em va fascinar.

De  la casa Batlló, de Barcelona, em fan fascinar moltes coses

 

 

El valor d’haver treballat l’experiència.

 

 

Hi ha frases que em deixen reflexionant. Una molt recent, d’un adult que s’autodefineix com a “jove savi”. I una altra que vaig sentir de molt jove, amb menys de vint i cinc anys. Aquesta la va dir el professor de psicologia: La intel·ligència és la capacitat de resoldre problemes nous, i fisiològicament va creixent fins els trenta anys, després s’estanca i la va substituint l’experiència.

El lligam entre les dues ve donat perquè si un jove ha anat assimilant experiència i treballant situacions noves, pot adquirir aquesta saviesa, combinació d’intel·ligència musculada i tot l’aprenentatge adquirit.

En arribar a aquests trenta anys on ja has de viure del rèdit de l’experiència, hi ha molts individus que s’han acomodat a una vida on per aconseguir les coses no han tingut de fer gaire esforç i no han acumulat la saviesa de l’experiència en resoldre situacions per si sols.

Tota la vida s’aprenen coses, que segons cada un, amplien coneixements previs, amb els que es relacionen, o són coses que desconcerten i no se sap a on col·locar.

No hi estic d’acord!

 

 

 

Cada cop que sento un anglicisme, o pitjor, el veig escrit en una botiga, quan hi ha una manera catalana de dir-ho... em sap molt de greu, i segons qui sigui ho comento.

Anem de shopping per dir que vols anar de compres, dirigir-te als amics com a brot, a imitació de com els sud americans i molts àrabs es tracten de hermano, podent dir “germà” si vols dir que et sents amic i molt company del teu interlocutor...

“Cada dia faig running sis quilòmetres, en lloc de dir que vas a córrer... Demà aniré al “nails” que me les arreglin

Quan protesto, rebo els arguments de “no estàs a la moda” “ara es diu així” “la gent jove parla d’aquesta manera” o “és la globalització” També el de “ara es viu en anglès, les xarxes socials ho imposen” i “Molta gent veu sèries en idioma original i adopta la manera de parlar que sent allà”

Es van perdent moltes paraules, substituïdes per un anglicisme o per “genèrics” . Donem “allò”, “acosta’m el trasto”, “el xisme aquell per a cosir papers” Quan allò pot ser les setrilleres, el trasto un descodificador i el xisme de cosir papers una grapadora.

Retrògrad, que no estàs al dia!

I els càrrecs que la gent es posa a les targetes! Només ho entenc si has de donar-la a algun estranger,

I sí, tot això és veritat, però l’únic que veig és que tractant de semblar a la moda, d’estar ja superant el que era moda fa una setmana, abandonem el nostre idioma, i

Estàvem acampats prop d’una població de Sòria i vaig anar a buscar butà a una botiga de les que venen de tot i que tenia fora un rètol posant ”Ultramarinos y coloniales”. El senyor no tenia bombones en aquell moment, i en saber que era a un lloc una mica allunyat, em va donar una targeta seva perquè truqués l’endemà i no fes el viatge en va.

Darrera del seu nom i cognom posava : Sellet store feeding. Vaja, com tants que volen semblar executius al cim de la seva carrera professional.