Tanco la botiga de jocs de taula i puzles. Després de 12 anys deixo de ser botiguer.
Em dic Xavier Navarro, i des dels 11 anys que estic en el mon dels jocs de taula. Per haver tret bones notes el meu pare em va regalar “La batalla de Metauro” Un joc de taulell, amb figures que representaven romans i cartaginesos.
Això va ser el virus del joc de taula, que mai m’ha abandonat. Inventar jocs va ser el constant, i poc a poc conèixer jocs com el Risk va fer que la colla s’animés a jugar un cop per setmana i passar als wargame, que venien tots d’Estats Units, França, Itàlia, Alemanya..., amb viatges a Perpinyà a una botiga que en venia.
No va ser fins bastant entrat el darrer quart del segle XX que es van obrir botigues de jocs de taula, a Barcelona, Madrid, Bilbao... i poc a poc n’hi a moltes altres a poblacions més petites, com a Cardedeu on el febrer del 2010 amb la Núria obrim la botiga UEdeDRAC.
Els jocs de taula es divideixen en dos grans grups: els que tenen taulell i els que només fan servir cartes o daus.
I com a jocs en si en hi ha de familiars, aptes per a totes les edats i reglament senzill, com “Monopoly”, “Intelect” o “Scrable”, “Dames xineses”... infantils, amb diferents edats i complexitat, on l’atzar va deixant lloc a l’estratègia, com “Ubongo”, “Qui és quí” “4 en línia” els “memo”. Després hi ha els per a festa, destinats a adolescents i gent jove, on el joc es de complexitat baixa i es tracta de fer juerga, on el resultat i transcurs de la partida tenen poca importància, com “Party”, “Times up”, “Muchkin” i els moderns “Cortex”.
Una altra modalitat de joc són els cooperatius, com “Pandemia”, “L’illa prohibida” “Rescate” o “Scotdand Yard” on tots han trobar a un que s’amaga pels carrers de Londres. A excepció d’aquest darrer, ningú guanya, tots tenen un objectiu comú, cada jugador té un rol determinat, amb alguna peculiaritat i es tracta de superar les proves que el reglament, atzarós, anirà posant. Per a mi té el defecte de que algun jugador provoqui l’anomenat “efecte líder”, i vagi dient, tota l’estona, al demés el que han de fer.
Aquest Bang és un dels més coneguts del que anomenem d’identitats ocultes, on no acabes de saber qui va amb tu o és enemic fins ben entrada la partida. Un dels altres grans jocs d’identitats ocultes és el “Ciudadelas”, on a cada torn pots canviar el rol, i als demés se’ls fa mol difícil endevinar què fas ara.
Un altre tipus són els d’expansió, exploració i aventura. El “Catan” és un dels més coneguts., però en hi ha molts més. Inicies la partida en un punt, i t’has d’expandir. Ho fas acumulant recursos, col·locant peons en els millors llocs i en molts casos guerrejant amb els veïns. “Tribus”, “Agrícola”. “Ad Astra”, “Carcassonne”, de diferent manera, segueixen aquest patró.
Hi ha jocs econòmics, on la gestió de recursos premia l’habilitat en fer càlculs i preveure. “Alta Tensión” et fa muntar centrals elèctriques de diferents fonts de recurs, i has d’aconseguir matèria primera per fer funcionar les teves, i produir la suficient energia per poder abastir quantes més ciutats millor. Jocs antics, descatalogats, com “La Bolsa” o l’”Acquire” en són clar exponent. “1920 wall street” és un dels moderns que s’ajusta a aquest tipus.
També hi ha els jocs de coneixements, com els “Time Line”, on has d’ordenar cronològicament fets, descobriments, pel·lícules... El més conegut és probablement el “Trivial”, i el de kilòmetre 0, “El Joc de Cardedeu”, on preguntes de diferents nivells t’acostaran a la realitat de la vila. Joc del que sóc coautor, juntament amb la Núria Aymerich.
Hi ha jocs temàtics, que s’endinsen en una situació molt concreta. “Flamme
rouge” és una cursa de bicicletes que pel qui li agrada aquest esport es troba
dalt la bici o organitzant el seu equip de manera que l’escalador ataqui en el
millor moment i posant ben protegit a l’sprinter que ha de córrer la recta
final. “Chariot race” també va de curses, però les quadrigues es molesten unes
a altres, i es tiren coses. El carro de cada jugador es va trencant poc a poc,
per les frenades a les corbes, per esquivar les punxes que tiren els altres...
És el germà petit d’un dels jocs mítics, “Circus màximus”, que es va deixar de
fer ja fa molts anys i en les subhastes de jocs que es fan per Internet agafen
preus desorbitats. Gairebé tots els jocs de la casa Avallon Hill estan
buscadíssims. Per als més petits també hi ha el “Monza” una cursa de cotxes on
el reglament no és gens difícil i hi poden jugar ben aviat. Més tard es pot
jugar al “Formula D” No sols van de curses els temàtics. Hi ha el “Fauna”, que
com el seu nom ja diu, fa aprendre molt sobre animals, igual que els jocs de
cartes de la sèrie “Desafíos” de Bio Viva, on cada carta té molta informació
sobre animals, quan pesa, quan mesura, quan corre... quina muntanya és alta, té
temperatures extremes... i cada jugador desafia als demés a tenir una carta amb
una xifra més alta en el tema en que creus que guanyaràs.
Els jocs d’estratègia generalment agafen grans temes, són llargs com “Mare Nostrum”, “Constantinópolis” o la sèrie “Memoir 44”, que parteix de diferents escenaris de la segona guerra mundial.
Els anomenats “wargames” són normalment d’una sola batalla, de reglament complex, amb moltes vicissituds, però amb un públic molt fidel a aquest tipus de joc, que quan es controla és dels més gratificants. A mi personalment els d’antiguitat o napoleònics són dels meus preferits. “Hannibal”, “Modern naval batles”, “Alessia”, recreen amb hexàgons o cartes situacions. De producció pròpia tenim “La batalla de Cardedeu” on es recrea la batalla entre francesos i espanyols sobre el torrent del Fou i el Pla Morató l’any 1808.
Els de Segona Guerra Mundial o futuristes acostumen a tenir regles molt complexes, que alguns temaris de la carrera de Dret queden curts al seu costat. “Squad líder”, “Normandia” en són uns dels títols. “Yom kippur” tracta de la guerra àrab israelià amb moltes especificacions sobre els diferents blindats que hi intervenen.
Ara tenen gran protagonisme els eurogame, un tipus de jocs amb regles mitjanes on es té en compte la col·locació de peons, la producció de recursos i diverses maneres de guanyar la partida, pel que cada participant escull la seva estratègia, que pot ser coincident amb altres, o no. Els jocs més coneguts no són els acabats de sortir, que amb campanyes a les xarxes socials es venen molt a l’inici i sols els qui superen dos o tres anys es consoliden i reediten. En molts casos van sortint expansions, que a vegades aporten al joc inicial i d’altres són senzillament operació de màrqueting. “Azul”, “The island”, “Camel Cup”, “Alhambra” “Amun-Re”, “Puerto Rico” o “Junta” són varis dels que han passat aquesta revàlida.
Recentment han aparegut moltíssims títols que formen una nova categoria de joc, els d’”escape o resoldre enigmes” Generalment són jocs de cartes, en hi ha de taulell, però han de ser barats perquè són d’un sol ús. S’han de plantejar com qui va al cinema, paga una entrada i ja està. Entre aquests jocs, de 8 a 15 euros, destaquen la “Sèrie Q” reconvertida a “Sherlock”, els “Exit”, els “Cat i dog crime”... la saga dels “Black stories” són grans èxits entre gent que no vol estar gaire temps aprenent reglaments i vol aplicar la lògica.
Jocs de cartes col·leccionables creen un públic molt adepte. “Dominion”, “Yuigo” en són exemples, però “Màgic” és qui s’emporta la palma. Més de 30.000 cartes han anat incrementant la col·lecció inicial de 295 que va sortir l’agost de 1993. Richard Garfield va idear un joc on dos mags tenen l’ajut de criatures, conjurs i tota mena de sortilegis per a treure vides i poder a l’altre. Hi ha tot un mon de compravenda de cartes escasses, per antigues o per molt de valor en una partida.
Dominó, Backgamon, Escacs, Rummy, Poker, Cartes espanyoles, Parxis... són jocs clàssics molt populars. Per acabar cal recordar que hi ha jocs específicament per a dues persones i solitaris.
I finalment recordar que hi ha puzles, per a totes les edats. A UEdeDRAC en hi ha de 4 peces per als més menuts i fins a 18.000 pels més agosarats.
I si algú té ganes de xerrar sobre el tema... uededrac@gmail.com
Bona entrada de 2023
