Maltracte

 

 

 

Avui he escoltat per la ràdio que un 25% dels majors de 65 anys pateixen una escletxa digital intensa, que impossibilita accedir a moltes de les activitats de la vida habitual: consultar quan ha d’anar al metge, fer una transferència bancària i fins i tot accedir als seus diners, assistir a un espectacle teatral o un concert, sovint és impossible si no es compren les entrades per Internet.

El percentatge augmenta si renuncien a demanar ajut a fills o nets, per resoldre entrebancs per rebre o enviat un correu o respondre a un requeriment de qualsevol administració.

La deshumanització que comporta eliminar la presencialitat i rebre males cares quan a la finestreta exposes un problema i et diuen que ho facis pel caixer automàtic o que et baixis el QR que hi ha a la porta, fa sentir impotència i ràbia. La mateixa que quan un servei comercial et facilita un telèfon i una màquina et respon que facis la gestió que vols per la pàgina web.

I he anat al banc, a ingressar uns diners en metàl·lic i protestar, vaja, millor dit preguntar, sobre un rebut que m’han cobrat pels serveis d’assessoria jurídica del banc, cosa que no he demanat ni tinc cap interès en fer servir.

Resposta. Si vull ingressar diners, fins i tot hi ha alguna moneda, ho faci pel caixer, o fins les 11 del matí, i sobre el rebut... pel tipus de compte que tinc m’han “ofert” aquest servei, que he de pagar de manera obligatòria sinó ingresso mensualment 3000 euros en aquell compte.

Em cau bé la noia que m’ho deia, però això no ha evitat que digui, al menys, que si no tens diners te’ls foten i que em sento molt maltractat per la banca, que m’obliguen a pagar i cobrar mitjançant un compte, tenen els meus diners per deixar-li a un altre desgraciat i ens cobren als dos per el “servei”.

Tinc clar que jo sol no ho puc solucionar, però sé com s’hauria de fer: nacionalització i fora els càrrecs que cobren en un mes tant com jo en dos anys de treballar. I a sobre, si el negoci els baixa, l’Estat els compensa amb els calers que ens ha “fotut” per una altra banda, que ens pren amb l’excusa que són per mantenir els serveis públics.

 

 

Lligats de mans i peus

 

 

 

Avui he estat al cas del CV del jutge Marchena.

La seva relació amb el poder, amb els polítics als que ha de jutjar a la “seva” sala. Els parentius entre fiscals, advocats i jutges que han d’intervenir en els mateixos casos...  La seva arrogància durant el Judici del procés, el no deixar contrastar proves. El sistema judicial espanyol que fa que els mateixos que han dictat una sentència siguin els qui admeten que aquest veredicte es pugui revisar admetent la possibilitat de que sigui erroni...

I això sembla extensiu a molts altres judicis on hi hagi la més mínima relació amb política o polítics. És que també he estat veient el cas de Roig, l’amo de Mercadona que no para de falsificar els seus orígens, que afirma que són de classe treballadora, on els jutges franquistes hi tenen molt a veure. Aquí sí que podem fer alguna cosa. No donar nio un euro a Mercadona i donar-lo a les botigues del poble. Per cada lloc de treball que diuen que donen en destrueixen tres o quatre. Total: saldo negatiu.

Desmoralitzador. Senzillament.

15 d'octubre

 

 

Fa 81 anys que van matar al President de Catalunya.

Com ja fa temps, l’assassinat és recordat per molts independentistes. Entre d’altres llocs, a Cardedeu s’han reunit 32 persones a les set del matí, s’han fet salves, coets, en el seu honor i després, en el jardí que porta el seu nom, s’ha fet un acte íntim.

Acte a mitja llum, l’alba encara no ha trencat. Els Segadors, instrumentats i després amb veu, han tancat l’acte.

Tes música han tocat  després de la lectura d’un manifest en que es recorda que França i Alemanya han demanat perdó per haver lo lliurat a l’Estat espanyol, cosa que aquest no ha fet i segueix perseguint l’independentisme.

7, 15. Cap a casa. Un divendres qualsevol.

Els mateixos, en una o dues generacions més, que el van afusellar a Companys, ara ens peguen, empresonen i roben impunement. El “A por ellos” ho diu tot. La misèria intel·lectual ha facilitat que molts vegin en els catalans els culpables de tots els seus mals.

L’estrofa de Els Segadors, “que tremoli l’enemic en veure la nostra ensenya” sempre em fa pensar que amb violència no tremolaran, se’n riuran, ens cal un “primo Zumosol”. Políticament no és correcte dir-ho, però jo així ho crec.