El volcà Cumbre Vieja segueix fent estralls i causant dolor i destrucció. La detenció i posada en llibertat del President Puigdemont a Sardenya causa enuig, primer als catalans independentistes i després als iracunds unionistes. Els dos bàndols han conegut la ràbia i el somriure, però en diferent ordre.
La tercera illa no és física. És mental, judicial i de manca de sentiments i empatia. És la Banca.
Les entrevistes a la pobre gent que ho ha perdut tot a La Palma han posat en relleu una de les preocupacions dels que han de començar de zero, i és que no comencen de zero, sinó que hi ha hipoteques pendents de pagar amb les cases destruïdes. La Banca és roí, sembla que no sigui ningú, un ens que canvia les lleis i condicions quan vol, que t’agafa els diners del compte quan vol i amb el motiu que ell mateix s’inventa, i davant el que no pots fer res. Ni tant sols pots dir que no t’interessa i no vols utilitzar els seus serveis. T’obliguen a pagar i cobrar les coses passant per un compte corrent. Aquest “t’obliguen” també és una imposició d’un ens impersonal, que fa lleis i crea normes i t’obliga, sense opció.
Què és la banca? Un poder que està per sobre de les lleis, perquè si una no li agrada la canvia i ja està. Una eina d’aquesta casta que domina Espanya des de fa més de tres segles per controlar i esquilar a la població, per arrambar amb els diners de l’Estat, teòricament de tots, per cobrir les seves errades, i si alguna normativa forana els obliga a no agafar els diners d’una manera, se n’inventa un altra per seguir quedant-se els petits guanys dels indefensos impositors.
Un apunt negatiu inesperat en el compte té en l’apartat Concepte: Interessos-comissions-custodia- despeses i impostos. Resposta quan pregunto què significa, ja que no hi ha negatius que generin interessos, ja em cobren comissions per tot el que faig en apunts diferents... Resposta: És així.
Els sentiments que genera el referent a aquesta illa son impotència i odi.
