Pàgines

diumenge, 19 de juliol del 2020

La pandèmia a Cardedeu

 

Fa uns mesos era inimaginable tot el que passat en el que portem d’any. Que aniríem amb mascaretes per tot arreu, que estaríem mesos sense a penes sortir de casa, que hi hauria tanta gent que emmalaltiria, alguns morint, i que per a molts d’altres significaria la pèrdua del treball, la ruïna econòmica... Que els estudiants a mig curs deixarien d’anar a escola o l’institut, que alguns professors, amb més bona voluntat que recursos, seguirien donant cada dia la seva classe, que no podríem veure familiars i amics en moltes setmanes...

I tot això ha passat.

I ha servit per descobrir que hi ha molts veïns que no s’han quedat de braços creuats, queixant-se de que l’administració no els treu les castanyes del foc. Cardedeu no ha estat l’únic lloc on el veïnatge ha funcionat, però ha estat exemplar i no citaré a ningú, per injusts de no dir-los a tots. Dels qui han esta cosint, fent coses en 3D, portant coses als qui no sortien de casa, recollint encàrrecs, fent tasques de neteja i en l’àmbit sanitari.

Hem descobert que moltes feines es poden fer a casa, i que de l’Administració en general poc es pot esperar. Ordres, contraordres, desconcert, voler demostrar que s’és el gall que mana en el galliner... i escombrar cap a la casta, que s’ha enriquit encara més.

El MATBC ha tingut una iniciativa molt lloable: fer un recull de coses, d’objectes, vivències, dels cardedeuencs durant aquests mesos de confinament. Si ho accepten els hi envio unes quantes fotografies que si hagués seguit amb El NAS de Cardedeu de ben segur hauria publicat, però no, em vaig retirar just abans.

Crec que la idea del MATBC és fer un recull del que pensen haurà estat una època que les generacions posteriors voldran recordar, i està molt bé. El fotut és si serà per tenir documentada una època en que la gent es va haver de confinar i guardar distàncies i precaucions (passat) o el principi d’una nova manera de viure.

De tota manera l’entrada a la primavera del 2020 serà història.

 

dijous, 2 de juliol del 2020

Al final Aznar tenia raó

Quan ara farà més de deu anys que vaig estar, amb dues persones més de Cardedeu, en una reunió d’unes cinc-centes, a Arenys de Munt i es va decidir donar una empenta “definitiva” per a ser independents, vaig sortir-ne eufòric.


Per fi gent molt diversa arribàvem a un acord per treballar junts i desafiar l’Estat. Un desafiament que veia madur, allà hi havia molt cabell blanc, hi havia joves amb casaca i gent de corbata, alcaldes, sindicalistes i d’altres de segona o tercera filera que anàvem a posar tot el possible.


Poc després, a Cardedeu es va fer el 13D, es va preguntar a la població si volia ser independent. Unes setmanes abans l’empresa havia comprat una impressora gran, que estrenem fent punts de llibre i cartells pel 13D. Se’ns va acabar la tinta blava. Vam cedir un local per a fer les votacions. Entusiasme, tots a una.


Les grans manifestacions de l’11 de setembre, la Via Catalana! No ens ho volíem perdre! La dona va anar pràcticament de l’hospital, havia tingut problemes, a la Via, al Perelló, amb una cadira i unes ganes que s’havien contagiat a la major part de catalans. Sí, major part.

Semblava que estava a tocar. L’any 2014 serà el de la Independència!


José Maria Aznar li treia importància: “Antes se van a pelear entre ellos que hacer nada”


9-N, 1-O... El poble bé, però la mosca començava a estar darrera l’orella quan davant dels embats del govern espanyol es comencen a veure fissures partidistes.


Junts pel Si va ser la darrera vegada que es va escenificar una certa unitat. Faltava la CUP i el que representa, però l’entusiasme continuava. La lluita fratricida per voler encapçalar l’independentisme s’ha agreujat, i els càlculs de rèdits electorals ja porten a la divisió dels dos grans aglutinadors. En surt un President legítim, Puigdemon.

I dic legítim perquè per a mi encara ho és. És l’últim que es va poder escollir en llibertat de votar. Espanya, el seu Govern i el que representa, el treu, i fa tornar a votar, vetant a a aquest o aquell altre. Els càlculs electorals d’ERC han evitat aconseguir una gran victòria, C’S és qui treu més vots en una sola candidatura i ja s’evidencia que tot es fa amb costures.
La persecució a l’independentisme es fa de manera inimaginable. El lliri a la mà dels qui crèiem que parlant la gent s’entén es converteix en una carxofa, com un Dalí surrealista.


Quan avui, estiu del 2020 es veu que la lluita per liderar, per a no perdre poder, entre taifes de l’espai que era Convergència, ERC amb els seus maquiavèl·lics càlculs fent-li el llit a Torra, un interí amb bona voluntat... venen ganes de plegar. Aznar tenia raó.

Els independentistes haurem d’esperar una nova conjuntura, perquè els qui només aspiren a tenir càrrecs i llocs per a col·locar als seus siguin superats per una onada que encara es veu llunyana.