Aquest cop es podria titular: “De Cardedeu a Uvita (Costa Rica) “ o “De fora a dins”
Fa uns dies que no publico res, ni el “De >Bàbia a Pernambuco” que faig des de fa més de 20 anys.
I és que he anat de viatge, físic i d’introspecció. Perquè faig les coses? Visc com vull?
M’adono que hi ha èpoques a la vida on les coses canvien. Unes voluntàriament i d’altres no, i cal adaptar-se als canvis o estar totalment fora de la realitat. Com més canvis es fan voluntàriament més s’ajusta la satisfacció personal i es deixa d’anar per un camí que insatisfà, perquè el que hi ha no és el que un creia i es deixen de fer batalles inútils contra molins.
Cal anar molt enrere i adonar-se'n en quin moment has perdut el control del timó i el corrent et va portant per llocs on no voldries anar, o aturar-te en espais on no es mou res i sentir-te inicialment còmode però sense cap iniciativa.
Viatjar et fa veure que no ets posseïdor de la veritat absoluta, que no es troba realment enlloc, però de segur que fora de la nostra mirada hi ha coses, que poden ser útils.
Qui no té dubtes és que s’ha mort anímicament.
Veure que hi ha gent feliç vivint de manera diferent a la mateixa porta a un pensament. Qui està equivocat? O no cal pensar que o l’altre o jo estem errats. Hi ha diferents camins per arribar a llocs similars, a la felicitat, que crec ha de ser l’objectiu.
I què és la felicitat? Per a uns és l’absència de frustracions i el gaudi del que es té. Per a d’altres és l’assoliment dels objectius que et proposes. En general, és sentir-se lliure, vivint com vols.
L'ésser humà, en general, és social. Difícilment et pots plantejar una vida feliç sol, potser els eremites ho aconsegueixen. La manera de relacionar-se pot ser esquerpa, veient als altres i a la societat com a enemics, o empàtica, posant-se en el lloc dels altres.
Sembla que cal trobar el punt, cada un té el seu, i tenir en compte que la resta de la gent té el percentatge entre aquestes dues opcions molt diferent, i per tant diferent del nostre. No es pot anar amb el lliri a la mà, ni amb el garrot a punt de fer-lo servir, judicant als altres constantment, amb els nostres barems.
Vaja, que costa molt saber a on i com col·locar-se, em podria estendre molt, sense gens d'interès per al lector, només em donaria per satisfet si algun dedica una estona a pensar, com se sent amb la seva vida.
Acabo amb una idea que he llegit aquests dies.: La realitat objectiva no la coneixem si no és de primera mà. Els medis i els opinadors ens transmeten la seva interpretació de la realitat, a vegades amb intenció de ser objectius, i d’altres amb manipulacions interessades, i si es posen varis coordinadament, aquesta interpretació interessada acaba suplantant a la real.
