Pàgines

dimarts, 25 de març del 2025

Quin cinisme!

 

 

Avui he estat unes cinc hores escoltant, veient imatges a estones, la compareixença de la Cospedal i la Camacho a la Comissió del Congrés per a esbrinar com va funcionar l’Operació Catalunya.

No m’estendré en dir com ha anat, els poc lectors que tinc probablement  ja estan al cas. Fa molt de temps que no estava al cas detalladament del que passa. Amb el Procés hi estava molt ficat, el Judici el vaig seguir a diari. No els creia capaços de ser tant dolents i sentir-me amb el lliri a la ma. Avui he tornat a veure al PP en el seu estat pur. Mentint descaradament, negant qualsevol dada, contestant coses ben diverses al que els preguntaven. La Cospedal amb una certa elegància, la Camacho barruera i molt mal educada. Robant temps als qui les interrogaven, tallant, al estil del Millo, no deixant parlar i consumint el temps dient sempre el mateix. En fi indignant.

I el paper del representant de Vox? Increïble. No preguntant res, era una Comissió  per saber el paper de les dues senyores en l’entramat, i no els hi ha fet CAP pregunta, s’ha dedicat a explicar totes les coses mal fetes que fa el PSOE i que tots els problemes d’Espanya venen pels independentistes i la permissivitat que amb ells te el Govern actual.

No aporto res de nou en aquest escrit. Sols que m’ha despertat la ràbia altre vegada.


dimecres, 19 de març del 2025

Notícies

 


 Fa anys que vaig fer aquesta fotografia. Era una actuació dels "Manhatan transfer."

Ara hi ha qui s'estripa els vestits davant l'actualitat. 

 

Fa dies que no escric aquesta columna.

Soc el meu propi cap i decideixo si faig o no faig les coses. Ja fa temps em guio pel sentiment. No m’apeteix fer una cosa o anar a un lloc? Si no m’hi he compromès, soc lliure de decidir.

Hi ha coses que faig a diari, entre elles llegir notícies. Per diferents canals i tendències i trec les meves pròpies conclusions, de segur esbiaixades, però tracto de ser just amb  mi mateix i fer-me opinió.

Generalment són males notícies. Les coses que surten bé no solen ser noticiables.

“el riu que abasteix d’aigua a la major part Ucraïna por fer-se tòxic” millor dit, el poden fer tòxic.

“Erdogan fa detenir al batlle Istanbul competidor pel lideratge del país. L’acusa de corrupció” Tant se val si ho és o no. El cas és que des del poder acuses i ja te l’has carregat.

“Putin i Trump es reparteixen Ucraïna. Es consolida el fet que els terrenys guanyats per les armes passen a propietat de l’agressor si es vol fer veure que hi ha pau.

“A l’Espanyol una persecució arbitral l’hi va robant punts, i sembla que el vol enviar a segona, com va passar fe dues temporades” Massa interessos fora de l’esportiu gestionen la Lliga de futbol.

“Es vol aturar un desnonament que deixa sense habitatge una família amb un menor” Aquest tema té tantes cares, que cada una tindria un article propi.

“Els retards de Rodalies segueixen tot i la desconvocaria de vaga”  Senyors! Que el tema no de vaga, ni de les rodalies catalanes...

“ERC accepta que la Generalitat participi de la gestió d’una empresa filial de RENFE” Però que no havíeu aconseguit que es traspassés Rodalies a la Generalitat?

“Israel trenca la treva, bombardeja Gaza i es compten 413 morts”  Una xifra, que són realment pares i mares de família, gent que tenia por, il·lusions, estava enamorada, o tenia el projecte de marxar a un lloc més tranquil, o de reunir-se amb la cosina... Tant se val! 413 projectes de vida que ja no compten....

Vaig a comprar silicona per arreglar una entrada d’aigua. Potser algun dels gazians volia arreglar una fuita d’aigua o una cadira desballestada.