En el meu poble, Cardedeu, cada cop es veuen més botigues tancades. Algunes amb cartell de traspàs, d’altres es lloga o ven el local, i la propietat, sovint, posa que es lloga o ven, la qüestió és donar valor a aquell espai que ara té en desús.
La gent, en veure tants comerços buits, diu que és un problema de preus dels lloguers, de que la gent compra per Internet, de que tenim forces grans superfícies dins la població o a pocs minuts, en municipis veïns…
No es por aparcar, i si vas a un del macros, tens la possibilitat de deixar el cotxe sense problemes. Lo d’anar a comprar en bici, queda sols per si necessites poca cosa.
Alguns dels locals, antigues botigues de roba, de sabates, de jocs de taula, de material informàtic, de fruites i verdures... abans de quedar deserts, fan el pas de passar a perruqueria, a cura de les ungles, a gimnasos o similars... a cura de criatures i mamas novelles...
Sols sobreviuen els negocis que ofereixen coses que no pots obtenir per Internet, serveis, reparacions, tallers de manualitats, però arriba un punt en que ni això. Perquè?
Recentment he estat en una població de la província de Burgos, Briviesca, i on es podia percebre era el següent pas.
Els cartells de “Se vende”, “Se alquila” ocupaven bastant més de la meitat de locals. Ja no es veia res de “Se traspasa”. Els pocs comerços oberts lluïen cartells de “No a la zona peatonal” “No cerrar la calle...” diversos noms de carrers. “Compra en tu población, sin comercio no hay dinero y nadie puede comprar”.
Efectivament es veia una ciutat vinguda a menys, moltes façanes deteriorades. Obres sense acabar i població envellida. Això sí, Banco de Santander, BBVA, Caixabanc, Caja de Burgos... això no faltava. Em va cridar l’atenció un local atrotinat que es deia “La Pecera”, amb un cartell escrit a ma sota: “local del PCE de Briviesca”.
Cap a aquí anem. Seguim comprant per Internet, anant a engreixar les butxaques de les grans companyies de distribució alimentària, pagant extra per a portar roba de marca... No hi ha consciència de que anem cap a un futur de corporacions molt riques, amb treballadors amb sous justets i qualsevol que es vulgui sortir del sistema tindrà l’Administració complicant-li la vida i fent gairebé inviable iniciatives individuals.
Han de canviar moltes coses, a nivell individual i polític per a que el diner circuli de manera no especulativa.
