Estem acomplexats?

 

Pantyhose

 

Are we complex?

 

Si a la targeta posa Cap de compres o Director artístic creatiu, es que és menys que si sota el teu nom es llegeix Head of Purchasing or Creative Artistic Director?

Fa pena, i personalment si puc triar no entro, anar per Barcelona i veure bakery café en un forn que serveix entrepans i pots demanar un cafè amb llet. O hairdressing salon, nails o hair salon en les perruqueries, barbers o aquests llocs que proliferen tant on et treballen les ungles.

Estem renunciant al nostre idioma, ja no sols en favor del castellà, també de l’anglès.

Micromecenatge defineix perfectament el que és, no cal dir crowdfunding per descriure que es busquen aportacions de particulars per reunir diners per a fer un projecte.

Veient les ofertes de treball que s’anuncien, en el 9NOU per exemple, només falta veure “the coffee boy” per oferir un lloc de meritori.

Renunciar al nostre idioma és deixar-se colonitzar i renunciar a ser el que som per a convertir-nos en uns imitadors

 

Fre de mà posat

 

Moltes vegades costa molt identificar el problema, la causa d’estar inquiet, sense saber perquè i tenint gairebé tots els ingredients per a ser feliç.

Es busquen solucions, viure plenament el dia a dia, i funciona. Per aquell dia, en que has pogut gaudir plenament del que fas, però l’endemà has de repetir l’operació. Veure quin al·licient tindrà i aprofitar-lo a fons. Cada dia es poden encadenar petites coses que són satisfactòries.

Però hi ha un moment en que ”saps” que alguna cosa no funciona, encara que dia a dia vas veient que en general és positiu, però hi ha un sentiment profund de neguit, de frustració, i que costa d’encarar-ho.

Un cop sembla clar què és el que neguiteja el normal seria resoldre-ho, però apareixen coses que retarden posar-hi solució. No és el moment, puc provar de fer això, o allò, i difícilment es posen a la pràctica les idees per vorejar el problema, o per mitigar-lo.  Les persones a qui consultes generalment coincideixen, però diuen el que no vols sentir, voldries trobar una solució que no impliqui pèrdues.

El més difícil és treure el fre de mà que tenim posat i moure’s en la direcció que no volem, però que sabem que, amb cost, serà la solució.

La felicitat, a vegades, va lligada a la ignorància

 

 

Moltes vegades es considera que qui té una vida senzilla, sense gaire instrucció, es més feliç pel fet d’ignorar tot i no preocupar-se per coses llunyanes, de les que ni s’assabenta.

Això ho fem moltes vegades en veure persones que viuen amb la natura, sense voler gaires coses més de les que tenen. I sembla ser cert.

Quan es tracta d’urbanites o persones amb responsabilitats, la cosa va diferent.

Les persones menys capaces es consideren professionals, i ho saben tot. Mentre que les persones més capacitades tendeixen a dubtar de si mateixes i de les seves habilitats.
Si se li ha donat poder i ha anat ascendint fins el punt en que ja no és competent, major confiança en si mateix. Qui és bo en un càrrec no té perquè ser-ho en un de
superior que potser li vingui gran.
He sentit a dir una cita atribuïda a Charles Darwin "La ignorància més sovint produeix confiança que coneixement".

És fàcil veure a algun polític amb pretensions d’un càrrec més alt, parlant molt sense una base del que està tractant, considerant que els altres encara en saben menys i tot “cola”. I resulta que altres que callen, sí que saben del tema.