Setmana condicionada pel clima i la burrocràcia

 

 

 

Avui, ara al menys, fa sol. La meteorologia ens ha condicionat el cap de setmana i dies següents.

Ara que ja ens podem moure, al menys per Catalunya sense restriccions, havíem previst fer aquest cap de setmana una sortida prevista per a abans del confinament: anar a Les Presses, vora Olot.

Quan dissabte ja enfilem la sortida de Cardedeu, la ràdio ens convenç que acabarem mullats. Canvi de direcció, avantatges d’anar amb autocaravana. Quasi a dit decidim Aiguamúrcia, potser pel nom i que està la Terra Alta, on encerten que no plourà..

Un cop allà veiem que en el terme municipal està el monestir de Santes Creus, però el nucli urbà no el coneixem i el visitem. Ens sobta que per les voreres, algunes finestres, dintells de portes o de finestres hi ha pedres pintades. Marietes, flors... per tot el poble! Encantador que algú tingui aquesta iniciativa, probablement ha tingut recolzament.

Santes Creus és l’esplendor del passat i una mostra del poder del clergat en la comarca.

Seguint indicacions del gps arribem a un càmping tancat, sembla que fa de temps. Segons el mateix xisme el més proper està a uns 40 quilòmetres, a la Serra de Prades. Cap problema. La meteo segueix indicant pluges per tot arreu excepte on som.

Ganes de descansar, prohibit treballar. A casa segur que ho faríem. Passeig d’uns deu quilòmetres, fins la gossa demana tornar, fa temps no el fèiem així.

Sopar en un bon restaurant, taula reservada, ben fet perquè s’omple tot.

L’endemà, llegir, dibuixar... i sorpresa que si ens volem quedar una mica més hem de pagar 10 euros. Ja ens va semblar car, perquè de publicar que ens costaria 27 euros als 40 que paguem, ja que sembla que comprem una central elèctrica... Marxem. Bosc, bon lloc per dinar i seguir descansant. Càmping no recomanable, a més, amb parcel·les molt petites.

Tornar a casa per carretera sinuosa entre bosc, molt maco.

Dilluns sotragada amb una altra realitat. A la feina d’un familiar li deixen clar que fer-la bé no és tant important com omplir papers i formularis i fer veure que és excel·lent. Pur aparador. Això és el que volen. Disgust. I bany de realitat. A segons quins llocs importa poc com fas les coses, ni si les fas, només esperen que ho facis veure per a presentar als superiors la quantitat de coses que es fan allà.

Dimarts la pluja sí que interfereix. Les gestions que feia pel carrer interrompudes vàries vegades

Dimecres, avui, compleixo anys. Feina a no acabar, ho celebrarem a tope, anant a sopar a El Melindro, que ha reobert de la mà d’en Girbi, un bon amic. Quan els amics obren negocis cal anar a recolzar-los, no a demanar descomptes com m’he trobat en algun cas.